Editorial

Resum

Un dels errors més habituals dels aficionats a la Historia és interpretar que l’arqueologia és una cosa diferent, amb entitat pròpia i diferent dins de les Ciències Socials. En realitat, l’arqueologia és una tècnica, una eina, per aprofundir en el coneixement històric, com ho són l’epigrafia o la paleografia, per citar-ne només un parell. L’arqueòleg fa història a l’excavació, però també als arxius o al laboratori. Per tant, l’arqueologia submarina o subaquàtica es una tècnica multi-disciplinar que té per objecte la investigació històrica a partir de l’excavació de restes arqueològiques trobats sota les aigües o en espais humits. El nord-americà George Bass, l’home que va donar l’impuls al reconeixement científic d’aquesta activitat, afirmava que no existia l’arqueologia submarina, de la mateixa manera que  no existia l’arqueologia de la muntanya o de la selva. Només hi ha arqueòlegs que, incidentalment, treballen sota les aigües.

Si anem una mica més enllà, cal recordar que quan parlem d’Història Marítima com a disciplina, l’arqueologia hi té el seu lloc, fins i tot diria que preferent, ja que és indispensable per documentar i interpretar certs períodes i certs fenòmens. Una diferencia substancial és que l’arqueòleg destrueix les seves fonts quan treballa un derelicte. Però abans i desprès també haurà trepitjat arxius, fons fotogràfics, qui sap quin altre font, i el seu objectiu anirà en la mateixa línia que qualsevol altre historiador.

És per això que una revista com Drassana, abocada a l’estudi de la història i la cultura marítima en un sentit ampli i amb una visió oberta i receptiva, és un lloc adient per recollir un monogràfic sobre arqueologia subaquàtica. Per un altra banda, el museu té en cartera diferents projecte relacionats amb la història marítima contemporània (arqueologia industrial, derelictes vinculats a conflictes bèl·lics, etc.), i la porta oberta a futures col·laboracions amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya i amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

A la revista hi trobareu articles sobre temes molt variats: las patents de sanitat marítima del Museu Marítim de Barcelona, el naixement del consignatari modern en el port de Barcelona, una documentació sobre la vigilància costanera a Eivissa al segle XVI o la presència de sindicalistes marítims espanyols a l’Amèrica atlàntica entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, etc. Finalment cal destacar que el museu marítim convidat enguany és el Museu Marítimo de Sesimbra, a Portugal, institució que acollirà el 29é Fòrum del Patrimoni de la Mediterrània entre el 3 i el 6 d’octubre de 2024.