Recomanacions sobre l'ús del llenguatge inclusiu

Drassana aposta per investigacions precises, no esbiaixades i inter seccionals, això és, sensibles a la complexitat i amplitud dels contextos culturals, biològics, econòmics i socials. Per a això és fonamental que els manuscrits facin servir un llenguatge inclusiu lliure de prejudicis associats a la raça, la diversitat funcional, el gènere, l'orientació sexual, les creences, la ideologia o l'estatus socioeconòmic.
Així, és inadequat oferir informació sobre les persones que sigui irrellevant per a l'estudi, com també ho és ignorar les diferències i característiques específiques dels subjectes quan aquestes existeixen.
L'ús d'etiquetes per a designar a un conjunt de persones, com si fos un grup aliè a la societat, és també inapropiat donat que contribueix a perpetuar estereotips. S'evitaran, doncs, totes aquelles expressions que suposin l'estigmatització o discriminació de grups de persones.
El sentit negatiu en les expressions i la terminologia condescendent és, en el cas concret de les persones amb diversitat funcional, una tendència que s'hauria d'evitar.
Quant a la raça, les comparacions entre grups, els essencialismes o la referència a les «minories» estan desaconsellats i resulten inapropiats.

Recomanacions sobre l'ús del llenguatge no sexista
Des de Drassana es recomana l'ús del llenguatge no sexista en els textos que es presentin per a publicació.
Drassana, conscient que no tots els textos es mostren igualment viables per a adaptar determinades fórmules lingüístiques a les exigències d'un llenguatge igualitari, confia en la cura del contingut a favor de la igualtat més enllà d'aspectes merament morfològics. No obstant això, atès que la llengua disposa de recursos i mecanismes per a expressar el que es vol dir, qui escriu pot triar entre unes formes o altres per a expressar-se d'una manera inclusiva i no sexista.

Així, encara que la Reial Acadèmia Espanyola reconeix el masculí com a gènere no marcat per a esments col·lectius, es demanden cada vegada més fórmules que visibilitzin el paper de la dona i de les persones no binàries. Això no vol dir que l'ús del masculí genèric sigui inadequat ni sempre discriminatori. El seu ús és perfectament vàlid i s'allunya d'una interpretació sexista si, per exemple, a més nomenem la persona o persones a les quals es refereix amb aquest terme.
Drassana aposta, doncs, per fórmules lingüístiques inclusives, que es podran usar sempre que no modifiquin el significat de l'expressió.

Les propostes que aquí s'exposen no són les úniques, encara que si les que s'usen més sovint. En qualsevol cas, no és necessari triar una sola opció, sinó que diferents solucions poden anar alternant-se al llarg del text. És més, convé triar en cada cas la que s'adapti millor a les circumstàncies gramaticals i de contingut.
Una de les claus per a detectar si una paraula, o expressió, pogués implicar sexisme és sotmetre-la a l'anomenada regla d'inversió, que consisteix a substituir-la pel gènere oposat. Si resultés inadequada, convindria llavors el seu reemplaçament per una altra més inclusiva.

S'enumeren a continuació les fórmules lingüístiques més aconsellades per a evitar un ús sexista del llenguatge:
- Si es coneixen els noms de les persones a qui es fa referència, convé usar el gènere gramatical que representi el seu gènere.
- En el cas que es tracti d'un col·lectiu de dones i homes, s'utilitzaran tant el femení com el masculí, si se sap que majoritàriament són dones; o el masculí i el femení, si se sap que majoritàriament són homes. Si es desconeix el grau de participació, es pot començar per qualsevol de les dues fórmules i utilitzar-les alternativament, o decidir-nos per l'ordre alfabètic (alumnes i alumnes, o doctor i doctora).
- S'aconsella l'ús de substantius genèrics o epicens (persona, subjecte, individu, personatge, membre, etc.), col·lectius (ciutadania, alumnat, equip) i abstractes (arqueologia per arqueòleg/a, autoria per autor/a, direcció per director/a).
- Les perífrasis i els sintagmes afavoreixen també fórmules més igualitàries (personal investigador en lloc d'investigador/a; o titular d'una beca en lloc de becari/a), així com els pronoms sense marca de gènere: formes neutres enfront dels pronoms que s'acompanyen d'un article masculí o femení (el que o la que per qui); fórmules genèriques —pronoms sense marca de gènere— en lloc de pronoms indefinits (en comptes d'un o una, convindria usar algú o ningú). També són preferibles els adjectius sense marca de gènere (per exemple, diferent, en lloc de diferents i diferents; il·lustres, insignes, excel·lents, cèlebres, en lloc de prestigioses o prestigiosos; qualsevol o cada, en lloc de tot, etc.).
- Es podrà utilitzar la impersonalitat , l'omissió del subjecte, l'ús de la segona persona del singular (tu o vostè) o de la primera del plural, o bé la forma imperativa del verb. És, a més, aconsellable substituir els verbs passius per verbs actius o formes impersonals amb es.
- En els casos en els quals la partícula que acompanya al nom determini el gènere, es proposa: 1) eliminar un dels dos articles (el del gènere que ocupi el segon lloc), si bé aquesta opció no es pot aplicar en el cas d'utilitzar substantius invariables; i 2) en lloc de desdoblar els determinants, adjectius i participis amb els quals concorda el substantiu, es pot recórrer a la concordança per proximitat.
- Es podrà utilitzar la impersonalitat, l'omissió del subjecte, l'ús de la segona persona del singular o plural (tu, vos o vostè) o de la primera del plural, o bé la forma imperativa del verb. És, a més, aconsellable substituir els verbs passius per verbs actius o formes impersonals amb si.
- En els casos en què la partícula que acompanya el nom determini el gènere, es proposa: 1) eliminar un dels dos articles (el del gènere que ocupi el segon lloc), si bé aquesta opció no es pot aplicar en el cas d’usar substantius invariables; i 2) en lloc de desdoblar els determinants, adjectius i participis amb què concorda el substantiu, es pot recórrer a la concordança per proximitat.
Altres fórmules que també es fan servir:
- Els desdoblaments. Tot i que és l'opció més coneguda, la seva aplicació ha de ser prudent, ja que el seu abús pot fer que el llenguatge perdi economia i la lectura, agilitat. En cas que siguin inevitables, s'aconsella alternar la forma femenina i la masculina al llarg del text.
- No s'haurien de fer servir el símbol @ ni les barres o guions. La gramàtica catalana tampoc no accepta encara les fórmules no binàries com la substitució de -o/-a pels sufixos -e o -x.
- Aposicions explicatives. En el cas d'un ús inevitable del masculí genèric, és convenient servir-se d'aquests afegits per aclarir el sentit universal d’aquest. Com en el cas dels desdoblaments, el seu ús pot dificultar la lectura i fins i tot poden ser redundants quan aquest aclariment és innecessari.