Les patents de sanitat marítima del Museu Marítim de Barcelona
Main Article Content
Keywords
patents de sanitat, pesta bubònica, gravats, heràldica, santoral catòlic
Resum
Un dels grans flagell de la humanitat han estat les epidèmies de pesta bubònica. En el continent europeu i les àrees de la seva cultura en altres continents, a partir de la pesta de Marsella de 1720, es van posar en pràctica senzills i eficaços mètodes per a evitar que es repetissin epidèmies en els seus territoris. El mètode va consistir en dotar de patents o certificats sanitaris redactats per juntes de sanitat o institucions acreditades; així els vaixells que atraquessin en qualsevol port que l’exigís haurien de lliurar-los o quedar sotmesos a quarantena, fins a acreditar que no estaven infectats per cap epidèmia. Aquests documents aviat serien dotats de gravats per a dificultar la seva falsificació, uns realitzats per artesans i altres per excel·lents gravadors, fins i tot per pintors de cambra dels monarques. Una interessantíssima col·lecció d’aquests documents, part dels components de la qual comentem en aquestes pàgines, es conserva en el Museu Marítim de Barcelona.
Descàrregues
Referències
Ayuntamiento de Arenys de Mar. Fiestas de San Zenón. Mártir. Patrón de Arenys de Mar. Año de 1943. Arenys de Mar (Gerona): Tipografía Tatjé, 1943, s. p. https://arenysdemar.cat/ARXIUS/2013/CULTURA/ProgramesSantZenon/1943.pdf.
Barreda Asenjo, Genma. “La consolidación de la oligarquía urbana en Vinaròs en la segunda mitad del siglo XVIII”. Millars. Espai i Història 38 (2015): 119–156.
Bejarano Pérez, Rafael. “El escudo de Málaga. Aproximación a su realidad heráldica”. Isla de Arriarán. Revista cultural y científica 1 (1993): 15–18.
Boni, Filippo de. Biografia degli artisti. Venezia: Co’Tipi del Gondoliere, 1840.
Cabrera Pablos, Francisco. “Epidemiología malagueña: las patentes de sanidad (1750-1848)”. Péndulo. Revista de Industria, Ciencia y Tecnología XVII (2006): 116–127.
Carreras Candi, Francisco. Las patentes de sanidad marítima. Prospecto previo. Barcelona, s. a.
Cassese, Giovanna (ed.). Accademie / Patrimoni di Belle Arti. Napoli: Academia di Belle Arti, 2013.
Castellón Serrano, Federico. El grabado calcográfico en la Málaga Moderna. Francisco de la Torre, grabador y maestro de dibujo. Málaga: Diputación de Málaga, Centro de Ediciones, 2013.
Departament de Governació. “Resolució d’1 d’octubre de 1993, per la qual es dóna conformitat a l’adopció de l’escut heràldic del municipi de Blanes”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1807 (11-10-1993): 6760.
Duchet-Suchaux, Gastón y Michel Pastoureau. La Biblia y los santos. Madrid: Alianza Editorial, 1996.
García-Mercadal y García-Loygorri, Fernando. “El ‘Escudo grande’ de la Monarquía Española”. Boletín de la Real Academia de la Historia 216-2 (2019): 247–289.
Gil Albarracín, Antonio. Imago mundi. Arte, navegación y salud. Almería: Ayuntamiento de Almería, Fundación de Arte Ibáñez Cosentino, 2020.
Gil Albarracín, Antonio. “Arte para defender la salud / The art of defending health”. CEAMA (Centro de Estudios de Arquitectura Militar de Almeida) 22 (2020): 77–96.
Gil Albarracín, Antonio. Visita a los puertos españoles de los siglos XVIII y XIX. Almería-Barcelona: G.B.G. Editora, 2021.
Gil Albarracín, Antonio. “Arte de los puertos ibéricos contra las epidemias / Art of Iberian harbours against epidemics”. CEAMA (Centro de Estudios de Arquitectura Militar de Almeida) 24 (2021): 33–64.
Lisón Hernández, Luis. Símbolos municipales de la Región de Murcia. Murcia: Asamblea Regional de Murcia, 2016.
Mateu Ibars, María Dolores. “Patentes de sanidad del Mediterráneo occidental en el Archivo de la Corona de Aragón”. Actes Primer Congrés d’Historia Moderna de Catalunya. Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984, vol. 1, 443–455. Barcelona: Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història Moderna, Universitat de Barcelona, 1984.
Rodríguez Vilagran, Àngel. “Sant Bonós i sant Maximià, màrtirs antioquens del segle IV convertits en blanencs el segle XVII”. Quaderns de la Selva 28 (2016): 131–141.
Roig i Jalpí, Joan. Sermó del Illustrissims martyrs y patrons de la antiga Vila de Blanes, del Bibat de Girona, Sant Bonoso y Sant Maximiniano, naturals de dita Vila, y en ella martyrizats, any de Christo 156. Predicat en la Illvstre Isglesia parroqvial de la mateixa Vila, en la Festa gran que tots los anys a 21 de Agost los consagra affectuosament agraida. Barcelona: Antonio Lacavalleria, 1664.
Soler Fernández, Josep. “Emblemas de familia. La heráldica en el arte valenciano”. Trabajo fin de grado, Historia del Arte, Universidad de Valencia, 2016.
Tramoyeres Blasco, Luis. “Lo Rat-penat en el escudo de armas de Valencia”. Boletín de la Real Academia de la Historia 38 (1901): 438–445.
Tonnochy, Alec Bain. Catalogue of Seal-Dies in the British Museum. London: BMP, 1952.
Velasco González, Alberto. “Las colecciones de la familia Carreras. Pintura gótica y maestros antiguos en la Barcelona de los siglos XIX y XX”. Goya. Revista de arte 359 (2017): 114–137.
Vives y Liern, Vicente. Lo rat penat en el escudo de armas Valencia: conferencia dada en la Sección de Arqueología de la Sociedad Lo Rat Penat en 13 de marzo de 1900. Valencia: Imprenta de Viuda de Emilio Pascual, 1900.
Vorágine, Santiago de la. La Leyenda dorada. Madrid: Alianza Editorial, 1982, 2 vols.
Article Sidebar
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.