Redimir i rescatar a la Mediterrània modern

Resum

El rescat és el preu que es paga per alliberar una persona que ha caigut en mans enemigues com a presoner (captivus) i reduïda a l’esclavitud. La fixació i el pagament d’aquest preu formen part d’un llarg procés —redempció— que implica diversos subjectes (tant particulars com institucionals) que sovint tenen afiliacions religioses diferents. El rescat està relacionat amb el cors, un fenomen militar, comercial i financer que comporta un intercanvi continu d’homes, mercaderies i diners. En comparació amb les ordres religioses i les institucions laiques i religioses especialitzades en rescat, és més difícil identificar i quantificar les innombrables iniciatives privades, ja siguin informals o institucionalitzades, per part d’individus o d’un grup, començant per les dels parents dels captius. : totes aquelles categories de redemptor que han de buscar empremtes en activitats banals —comprar, vendre, emprendre una activitat per obtenir beneficis, arriscar-se, planificar un negoci, aprofitar una oportunitat— i, per tant, no apareixen en fonts institucionals. És un lloc comú establert però insostenible suposar que els musulmans no van rescatar els seus companys de fe que van caure en mans cristianes, sinó que es van limitar a intercanvis ocasionals. Per més que el món musulmà no tingués organitzacions equivalents a les de l’Europa catòlica, les relacions comercials intensives d’un grup de comerciants moriscs entre Palerm i Tunisi ens ajuden a comprendre la penetració de l’activitat de rescat, la interconnexió entre intercanvis comercials i la redempció i els beneficis compartits obtinguts per agents comercials de diferents religions. De manera més general, ens ajuden a reflexionar sobre el contacte entre societats veïnes o adjacents, encara que sovint estiguin en conflicte.