Drassana

Sindicalistes marítims espanyols a l'Amèrica atlàntica (1875-1930). Un estudi comparatiu

2024-03-30T09:56:49+01:00

Tot i que L'Atlàntic és un element retòric que apareix en multitud d'històries i anàlisis, en realitat és una incògnita permanent. Coneixem molts aspectes relacionats amb l'oceà, però no sabem què és fonamental; el seu paper en la vida de les persones i les societats. Aquesta és la història dels individus que el van viatjar, que el van patir i que van saber organitzar-se muntant les seves onades. Molts d'ells eren anarquistes, o millor anarcosindicalistes, altres, simples sindicalistes, o també reformistes, que aspiraven a millorar la seva vida quotidiana i desfer-se dels flagells del seu ofici.

Aportació a l’estudi de la vigilància costanera a Eivissa al segle XVI

2023-09-06T12:26:26+02:00

El setge naval del segle XVI als dominis mediterranis de la monarquia hispànica per part de l’imperi otomà és un tema que ha estat àmpliament estudiat; tanmateix, la localització de documentació inèdita pot servir per ampliar-ne el coneixement. En aquest article s’analitza una font que fins al moment no havia estat estudiada. Es tracta d’un registre dels pagaments fets a les persones que van donar avisos per moviments sospitosos a la costa durant els anys 1586 i 1587. La font és el Llibre del bosser de la Universitat d’Eivissa, del 1586-1587. Farem un estudi del tipus d’acció registrada, dels llocs, dels vaixells i de les persones que fan els albiraments. La presència constant de vaixells enemics i els freqüents atacs i desembarcaments ens donen una idea de la incidència d’aquesta situació en la vida quotidiana.

«Si son hijos de padres de la mar». El treball de càrrega i descàrrega i la Revolució Portuària a Tarragona

2024-03-30T09:56:27+01:00

La història del treball de la càrrega i descàrrega al Port de Tarragona ens ofereix una bona oportunitat per entendre millor els impactes dels canvis institucionals i tecnològics en la construcció d'un mercat laboral capitalista. Comença a mitjans del divuit amb la història del Gremi de Marejants de Tarragona, que es va reconstituir el 1873 sota el nom de Sociedad Marítima y Protectora, però sense alterar substancialment el seu funcionament fins a finals del dinou, quan es va convertir en una societat de socors mutus. Seguim la trajectòria amb la transformació del mercat laboral i les lluites sindicals fins a la Guerra Civil.

El naixement del consignatari modern en el port de Barcelona

2023-07-22T09:55:38+02:00

La figura del consignatari marí ha estat poc estudiada tant a nivell nacional com internacional, sent la bibliografia escassa, i quan aquesta existeix l’ha tractat d’una forma tangencial. Els seus orígens són obscurs i les funcions que realitza varien al llarg del temps i dels acords individualitzats amb els armadors. Però això canvia en el darrer terç del segle XIX, quan els vaixells de vapor desplacen als de vela i es generen múltiples línies regulars. És aleshores quan neix la figura del consignatari modern, passant de ser un professional qualificat amb responsabilitats limitades, a un empresari plenipotenciari del navilier i una de les figures cabdals del transport marítim.

Les patents de sanitat marítima del Museu Marítim de Barcelona

2023-10-26T11:38:41+02:00

Un dels grans flagell de la humanitat han estat les epidèmies de pesta bubònica. En el continent europeu i les àrees de la seva cultura en altres continents, a partir de la pesta de Marsella de 1720, es van posar en pràctica senzills i eficaços mètodes per a evitar que es repetissin epidèmies en els seus territoris. El mètode va consistir en dotar de patents o certificats sanitaris redactats per juntes de sanitat o institucions acreditades; així els vaixells que atraquessin en qualsevol port que l’exigís haurien de lliurar-los o quedar sotmesos a quarantena, fins a acreditar que no estaven infectats per cap epidèmia. Aquests documents aviat serien dotats de gravats per a dificultar la seva falsificació, uns realitzats per artesans i altres per excel·lents gravadors, fins i tot per pintors de cambra dels monarques. Una interessantíssima col·lecció d’aquests documents, part dels components de la qual comentem en aquestes pàgines, es conserva en el Museu Marítim de Barcelona.

Tragèdies al mar: vaixells enfonsats

2024-01-23T14:39:01+01:00

La història marítima es plena d’adversitats, son molts els vaixells i les persones que han estat víctimes de situacions tràgiques al mar.

La humanitat ha intentat dominar el mar, però aquest no sempre s’ha deixat i en incomptables ocasions s’ha cobrat un preu en vaixells i vides, i en altres ocasions el desencert humà també han portat al desastre a més d’un desafortunat.

Els temporals, els accidents diversos com els embarrancaments o els incendis, els efectes de les guerres, han portat al naufragi o ha situacions d’altíssim perill per la supervivència.

S’han implementat cada vegada més mesures per guanyar en seguretat i per pal·liar els efectes devastadors d’aquestes catàstrofes en vides i diners. Aplicant mètodes de construcció que facin més segurs els vaixells, sistemes d’extinció més efectius, els bots salvavides ... però el degoteig de sinistres no ha cessat. Pel que tampoc els intents de salvar el que es pugui, supervivents, cadàvers, objectes de valor, o fins i tot intentar reflotar el vaixell per recuperar-lo o reaprofitar el que es pugui d’ell.

Bona mostra d’aquestes tragèdies són els nombrosos derelictes que es troben a les profunditats dels mars, cada un d’ells te una història que explicar.

Tenint ponts entre el Mar Present i el Futur: el Museu Marítim de Sesimbra, un Museu Comunitari al segle XXI

2023-11-06T16:03:24+01:00

Va ser amb gran satisfacció que vam rebre la invitació d'escriure un article per a la revista Drassana, tenint en compte els vincles que, en els darrers anys, hem creat amb el Museu Marítim de Barcelona, i cal destacar que les milles que ens separen estan lligades per la Mar que ens uneix. En efecte, aquest és un moment molt rellevant en la història recent del Museu, ja que tenim a les nostres mans nombrosos projectes rellevants, impulsats en col·laboració amb la Comunitat, entesos com a fonamentals per a la promoció, a nivell nacional i internacional, dels diferents patrimonis marítims que custodiem. Les noves ampliacions, com la Drassana-Escola Acácio Vidal Farinha o el futur Centre Cultural del Litoral | Sesimbra, les creacions artístiques en col·laboració amb la Comunitat, l'impacte de la nominació a Museu Europeu de l'Any i l'acollida, el 2024, del 29è Fòrum de Museus Marítims de la Mediterrània, seran alguns dels temes que tractarem al llarg de les pròximes pàgines.

El pecio de El Sec (Mallorca) y la arquitectura naval en Época Clásica

2023-11-21T11:46:10+01:00

Entre el año 2020 y hasta el 2023, el proyecto del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València contemplaba reexcavar los restos de la arquitectura naval del pecio de El Sec para proceder a su estudio in situ. Se tiene como objetivo el obtener datos para el estudio comparativo de las dos tradiciones navales principales de la Época Clásica, la fenicio-púnica y la griega. La nave de El Sec transportaba un cargamento comercial heterogéneo en cuanto a productos y procedencia, donde destacaban las ánforas griegas del Egeo, algunos ejemplares de ánforas grecoitálicas y púnicas del Mediterráneo Central, con una pequeña muestra de ánforas ebusitanas. También incluía vajilla ática de figuras rojas y barniz negro que en algunos casos presentaban grafitis poscocción, muchos de ellos en caracteres púnicos. Completaban la carga cerámica común y de cocina de tradición púnica, lebes de cobre y molinos de piedra volcánica. Todo ello permitió una datación tras el primer estudio del 375-350 a. C.

Identificant el derelicte Deltebre I. Un vaixell de transport enfonsat a Terres de l’Ebre durant la Guerra del Francès (1813)

2023-11-28T16:54:07+01:00

El derelicte Deltebre I, descobert de forma casual l’any 2008 proper a la desembocadura de l’Ebre, vas ser objecte d’excavació en extensió per part del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya entre els anys 2009 i 2016. El fet que poc després de l’enfonsament quedés colgat pel sediment va generar que les restes quedessin protegides i en un estat excepcional de conservació.
El seu estudi ha permès conèixer que es tracta d’un vaixell de transport de munició i pertrets militars que s’enfonsà l’any 1813, en el context de la Guerra del Francès, juntament amb 3 transports més. Formava part del comboi aliat que es trobava navegant de retorn a Alacant després d’una operació amfíbia fallida per assetjar la ciutat de Tarragona.
El present treball és la conjunció de la recerca arqueològica juntament amb l’estudi de les nombroses fonts històriques de l’època, amb l’objectiu d’intentar dilucidar la identitat del derelicte Deltebre I.

Repensant el comerç marítim de Carthago Spartaria

2023-11-24T09:10:48+01:00

El 2019 de manera fortuïta es localitzava a la platja de Palma (Mallorca) un derelicte en un excepcional estat de conservació, datat al s. IV dC. El projecte d'investigació en curs ha permès conèixer que es tracta d'una petita embarcació (13 x 5 m circa) que transportava un carregament mixt d'oli, vi i salses fermentades de peix (liquamen), envasat en unes 300 àmfores, procedent de l'entorn de Carthago Spartaria (Cartagena). Moltes conservaven restes dels seus paleocontinguts originals i inscripcions pintades (uns 80 tituli picti, el corpus més nombrós conegut fins a la data en un pit del Mediterrani), incloent-hi una marca nominal al costat del monograma constantinià (crismó) sobre l'argamassa utilitzada per segellar els taps. Això ha suposat un revulsiu molt interessant per revalorar la investigació arqueològica sobre l'economia i el trànsit marítim de la Cartaginense en època tardoromana.

Editorial

2024-01-29T18:06:45+01:00

Un dels errors més habituals dels aficionats a la Historia és interpretar que l’arqueologia és una cosa diferent, amb entitat pròpia i diferent dins de les Ciències Socials. En realitat, l’arqueologia és una tècnica, una eina, per aprofundir en el coneixement històric, com ho són l’epigrafia o la paleografia, per citar-ne només un parell. L’arqueòleg fa història a l’excavació, però també als arxius o al laboratori. Per tant, l’arqueologia submarina o subaquàtica es una tècnica multi-disciplinar que té per objecte la investigació històrica a partir de l’excavació de restes arqueològiques trobats sota les aigües o en espais humits. El nord-americà George Bass, l’home que va donar l’impuls al reconeixement científic d’aquesta activitat, afirmava que no existia l’arqueologia submarina, de la mateixa manera que no existia l’arqueologia de la muntanya o de la selva. Només hi ha arqueòlegs que, incidentalment, treballen sota les aigües.

Si anem una mica més enllà, cal recordar que quan parlem d’Història Marítima com a disciplina, l’arqueologia hi té el seu lloc, fins i tot diria que preferent, ja que és indispensable per documentar i interpretar certs períodes i certs fenòmens. Una diferencia substancial és que l’arqueòleg destrueix les seves fonts quan treballa un derelicte. Però abans i desprès també haurà trepitjat arxius, fons fotogràfics, qui sap quin altre font, i el seu objectiu anirà en la mateixa línia que qualsevol altre historiador.

És per això que una revista com Drassana, abocada a l’estudi de la història i la cultura marítima en un sentit ampli i amb una visió oberta i receptiva, és un lloc adient per recollir un monogràfic sobre arqueologia subaquàtica. Per un altra banda, el museu té en cartera diferents projecte relacionats amb la història marítima contemporània (arqueologia industrial, derelictes vinculats a conflictes bèl·lics, etc.), i la porta oberta a futures col·laboracions amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya i amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

A la revista hi trobareu articles sobre temes molt variats: las patents de sanitat marítima del Museu Marítim de Barcelona, el naixement del consignatari modern en el port de Barcelona, una documentació sobre la vigilància costanera a Eivissa al segle XVI o la presència de sindicalistes marítims espanyols a l’Amèrica atlàntica entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, etc. Finalment cal destacar que el museu marítim convidat enguany és el Museu Marítimo de Sesimbra, a Portugal, institució que acollirà el 29é Fòrum del Patrimoni de la Mediterrània entre el 3 i el 6 d’octubre de 2024.