Patrimoni
La gènesi d’un museu marítim
Paraules clau
Museu Marítim; Institut Nàutic de la Mediterrània; Museu Naval
Publicat:
27-03-2026DOI:
https://doi.org/10.51829/Drassana.33.742
Vol. (2025):Drassana
Resum
L’any 2029, el Museu Marítim de Barcelona celebrarà el seu centenari. La data fundacional oficial de la fundació és el 14 de novembre de 1929, però per arribar a aquell dia, un grup de persones del món marítim unides per un interès comú va treballar en diferents moments i direccions per aconseguir un museu digne per a la capital catalana. En un període de vora quinze anys, es van posar les bases del museu que tenim ara. És la protohistòria de l’actual museu i n’explica el caràcter. Aquest article presenta els protagonistes principals i els moviments que van donar peu a la constitució d’un museu que representava passar de projectes i desitjos a la creació d’una institució ben definida i articulada.Referències
Ansola Fernández, Alberto. «Una pesca feliz. Alfredo Saralegui y sus pósitos de pescadores (1915-1936)». A Historia social, núm. 57 (2007): 3–26.
Dahl Termens, Silvia, Enric Garcia Domingo i Olga López Miquel. Les Drassanes Reials de Barcelona. Museu Marítim de Barcelona /Efadós, 2013.
Garcia Domingo, Enric. «El Cocodrilo, estació oceanográfica al port de Barcelona». A Singladuras, Revista del Museu de la Marina de Vilassar, núm. 17 (1994): 9–10.
Garcia Domingo, Enric. «Salvador Miquel (1900-1983) La societat civil darrere d’un projecte de museu marítim”. A Drassana, revista del Museu Marítim de Barcelona, núm. 13 (2005): 38–47.
Moreno Rico, Xavier. «La enseñanza náutica en Barcelona entre 1769 y 1939». A Revista de historia naval, vol. 11, núm. 41 (1993): 25–46.
Moreno Rico, Xavier. El piloto de derrota José Ricart y Giralt (1847-1930) y la cultura marítima de su época, Museu Marítim de Barcelona, 2013.
Moreno Rico, Xavier. «El capitán de corbeta Ramón Bullón y la creación del Instituto Náutico del Mediterráneo, 1927-1931». A Barcelona Quaderns d’Història, núm. 22 (2015): 227–246.
Pérez-Rubín Feigl, Juan. «Las Investigaciones biológicopesqueras de Joaquín de Borja en el mar catalán (1891-1924) y el pontón oceanográfico Cocodrilo». A Drassana: revista del Museu Marítim, núm. 16 (2008): 98–117.
Zamora Terrés, Juan. Ernesto Anastasio Pascual. Más allá del horizonte marino. Museu Marítim de Barcelona, 2018.
Dahl Termens, Silvia, Enric Garcia Domingo i Olga López Miquel. Les Drassanes Reials de Barcelona. Museu Marítim de Barcelona /Efadós, 2013.
Garcia Domingo, Enric. «El Cocodrilo, estació oceanográfica al port de Barcelona». A Singladuras, Revista del Museu de la Marina de Vilassar, núm. 17 (1994): 9–10.
Garcia Domingo, Enric. «Salvador Miquel (1900-1983) La societat civil darrere d’un projecte de museu marítim”. A Drassana, revista del Museu Marítim de Barcelona, núm. 13 (2005): 38–47.
Moreno Rico, Xavier. «La enseñanza náutica en Barcelona entre 1769 y 1939». A Revista de historia naval, vol. 11, núm. 41 (1993): 25–46.
Moreno Rico, Xavier. El piloto de derrota José Ricart y Giralt (1847-1930) y la cultura marítima de su época, Museu Marítim de Barcelona, 2013.
Moreno Rico, Xavier. «El capitán de corbeta Ramón Bullón y la creación del Instituto Náutico del Mediterráneo, 1927-1931». A Barcelona Quaderns d’Història, núm. 22 (2015): 227–246.
Pérez-Rubín Feigl, Juan. «Las Investigaciones biológicopesqueras de Joaquín de Borja en el mar catalán (1891-1924) y el pontón oceanográfico Cocodrilo». A Drassana: revista del Museu Marítim, núm. 16 (2008): 98–117.
Zamora Terrés, Juan. Ernesto Anastasio Pascual. Más allá del horizonte marino. Museu Marítim de Barcelona, 2018.
91
49
140
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Com citar
La gènesi d’un museu marítim. (2026). Drassana, 33, 9-27. https://doi.org/10.51829/Drassana.33.742