Recerca
Esclavitud i violència al Mediterrani: El món marítim com a espai de conflictivitat entre persones lliures i esclavitzades
Paraules clau
esclavitud; conflictivitat; edat moderna; galeres; fugues
Publicat:
27-03-2026DOI:
https://doi.org/10.51829/Drassana.33.740Vol. (2025):Drassana
Resum
La violència és la gènesi de l’esclavitud, i aquesta ha definit les relacions entre les seves víctimes i botxins, així com entre les comunitats i pobles que l’han practicat. L’estudi sobre la conflictivitat entre persones lliures i esclaves ens ha permès conèixer millor la realitat de l’esclavitud i dels seus protagonistes, amb perspectives i metodologies d’investigació renovades. Amb l’extensió de la investigació a l’espai marítim de la Corona d’Aragó en edat moderna, s’acosta la realitat esclava a un context que va jugar un rol determinant i que va esdevenir alhora via d’accés a l’esclavitud, càstig i salvació. El present treball pretén posar al centre d’aquest pont entre l’esclavitud i la llibertat les històries, recollides a la documentació, d’algunes de les seves víctimes.Referències
Aguilera López, A. Jorge i Chamorro Esteban, Alfredo. Las Reales Atarazanas de Barcelona en la Edad Moderna. La gran fábrica de galeras de la Monarquía Hispánica (Siglos XVI-XVIII). Museu Marítim de Barcelona, 2022.
Albacete i Gascón, Antoni, «Les formes d’accés pactat a la llibertat entre esclaus i propietaris a la Barcelona del segle XV». A Pedralbes: Revista d’història Moderna, núm. 28 (2011): 465–84, https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/234565.
Andrés Gallego, José. «Los argumentos esclavistas y los argumentos abolicionistas: reconsideraciones necesarias». A Revista del CESLA, núm. 7, (2005): 63–108, https://www.revistadelcesla.com/index.php/revistadelcesla/article/view/246
Andújar Castillo, Francisco. «Sobre las condiciones de vida de los esclavos en la España moderna. Una revisión crítica». A Chronica Nova, núm. 26 (1999): 7–36, https://doi.org/10.30827/cn.v0i26.2046.
Armenteros Martínez, Iván. «‘Si tu non delinquires’. Conflictividad en torno a la esclavitud en la Barcelona tardomedieval». A Anuario de Estudios Medievales, vol. 38, núm. 2 (2008): 969–1007, https://doi.org/10.3989/aem.2008.v38.i2.91.
Armenteros Martínez, Iván. «Ritmos y dinámicas de un mercado de esclavos (1301-1516)». A Les esclavages en Méditerranée. Espaces et dynamiques économiques, editat per Guillén Fabienne Plazolles y Salah Trabelsi, Casa de Velázquez, 2012.
Benítez Sánchez-Blanco, Rafael. «Esclavos moriscos y renegados en las galeras del rey ante la inquisición a principios del siglo XVII». A Identità e frontiere: Politica, economia e società nel Mediterraneo (secc. XIV-XVIII), editat per Lluís Guía Marín, Gianfranco Tore i Maria Grazia Mele, FrancoAngeli, 2015.
Delaigue Séris, María Cristina. «Le travail des enfants esclaves au Siècle d’Or dans l’Espagne du Sud». A E-Spania: Revue interdisciplinaire d’études hispaniques médiévales et modernes, núm. 44, 2023: https://doi.org/10.4000/e-spania.46669.
Delaigue Séris, María Cristina i Aurelia Martín Casares (editores). Cautivas y esclavas. El tráfico humano en el Mediterráneo. Editorial Universidad de Granada, 2016.
Delicado Moratalla, Lydia. «Esclavitud, género y racialización en Alicante. La colonización de los cuerpos femeninos (ss. XVII-XVIII)». A Géneros. Multidisciplinary Journal of Gender Studies, vol. 6, núm. 2 (2017): 1334–1360, https://doi.org/10.17583/generos.2017.2464.
Dirección General para la Igualdad de Trato y no Discriminación y contra el Racismo. El impacto del racismo en España. Percepción de la discriminación por origen racial o étnico por parte de sus potenciales víctimas en 2024. Ministerio de Igualdad, 2025.
Domínguez Ortiz, Antonio. «Felipe IV y los moriscos». A Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos. Sección Árabe-Islam, vol. 8: 55–65, https://revistaseug.ugr.es/index.php/meaharabe/article/view/14781
Garrido García, Carlos Javier. «“Por el avmento de la dicha çeda… y por el aprobechamiento que a su magestad se le sigue”. Las moriscas del reino de Granada que escaparon a la expulsión de 1584. Hiladoras y menores en administración y depósito en Guadix». A Historia. Instituciones. Documentos, núm. 51 (2024): 209–225, https://doi.org/10.12795/hid.2024.i51.8.
Gómez de Valenzuela, Manuel. Esclavos en Aragón (siglos XV al XVII). Institución Fernando el Católico, 2014.
González Arévalo, Raúl. La vida cotidiana de los esclavos en la Castilla del Renacimiento. Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2022.
Heras Santos, José Luis de las. «Los galeotes de la Monarquía Hispánica durante el Antiguo Régimen». A Studia Historica. Historia Moderna, núm. 22 (2000): 283–300, https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_Historica/article/view/4867
Jiménez González, Aitor. «Esclavitud negra y procesos de racialización en el Atlántico Colonial Ibérico: Perspectivas confrontadas». A Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, núm. 16 (2016): 109–128, https://doi.org/10.20318/eunomia.2019.4694.
Lomas Cortés, Manuel. Governing the Galleys: Jurisdiction, Justice and Trade in the Squadrons of the Hispanic Monarchy (Sixteenth-Seventeenth Centuries). Brill, 2019.
Martín Casares, Aurelia. La esclavitud en la Granada del Siglo XVI. Género, raza y religión. Editorial Universidad de Granada, 2000.
Martín Casares, Aurelia. «Esclavitud y género en la Granada del siglo XVI». A Arenal: Revista de historia de las mujeres, vol. 7, núm. 1 (2000): 41–61, https://doi.org/10.30827/arenal.v7i1.16777.
Martín Casares, Aurelia. «Historia y actualidad de la esclavitud: claves para reflexionar». A Laberintos de libertad: entre la esclavitud del pasado y las nuevas formas de esclavitud del presente. Coordinat per Antonio Gutiérrez Usillos, Beatriz Robledo Sanz, Patricia Alonso Pajuelo, María Azcona Antón y Francisco de Santos Moro. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2011.
Martín Corrales, Eloy. «De cómo el comercio se impuso a la razzia en las relaciones hispano-musulmanas en tiempos del Quijote: hacia la normalización del comercio con el Norte de África y el Levante Otomano a caballo de los siglos XVI y XVII». A Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American Economic History, núm. 23 (2005): 139–159, https://doi.org/10.1017/S021261090001226X.
Martín Corrales, Eloy. «Del esclavo al vecino migrante: la imagen del negro en España». A Interrogating gazes. Comparative critical views on the representation of foreignness and otherness, editat per Montserrat Cots, Pere Gifra-Adroher i Glyn Hambrook, Peter Lang, 2013.
Mutgé i Vives, Josefina. «Les ordinacions del municipi de Barcelona sobre els esclaus». A De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat mitjana. Actes del col·loqui internacional celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de maig de 1999. Coordinat per Maria Teresa Ferrer Mallol i Josefina Mutgé i Vives, CSIC-Institució Milà i Fontanals, 2000.
Pérez García, Rafael M. «El laboratorio ibérico de conceptos y prácticas sobre la esclaviyud y los mestizajes: diversidad de experiencias, pueblos y cultura». A De que estamos falando? Antigos conceitos e medernos anacronismos - escravidão e mestiçagens. Organitzat per Eduardo França Paiva, Manuel F. Fernández Chaves i Rafael M. Pérez García, Garamond, 2016.
Phillips, William D. (Jr.). «La historia de la esclavitud y la historia medieval de la Península Ibérica». A Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, núm . 23, (2010): 149–165, https://doi.org/10.5944/etfiii.23.2010.1659.
Salicrú i Lluch, Roser. «Fugues, camuflatge i treball esclau a l’ entorn del castell de Tortosa i de les terres de l’ Ebre en el primer terç del segle XV». A Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 25 (2003-2004): 423–43: http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188896/254880
Salicrú i Lluch, Roser. «La explotación de la mano de obra esclava en el Mediterráneo cristiano bajomedieval desde el observatorio catalano-aragonés». A Espacio, Tiempo y Forma, Serie III, Historia Medieval, núm. 23 (2010): 167–83, https://doi.org/10.5944/etfiii.23.2010.1660.
Salicrú i Lluch, Roser. «De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l’entorn de l’esclavitud i del tràfic d’esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l’observatori barceloní». A Drassana, núm. 25, (2017): 52–65, https://revistadrassana.cat/index.php/Drassana/article/view/624
Serra i Puig, Eva. «Galeres catalanes, forçats i moriscos (1607-1612)». A Pedralbes: revista d’història moderna, vol. 28, núm. 1 (2008): 441–444, https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/35421
Stella, Alessandro. Histoires d’esclaves dans la Péninsule Ibérique. Editions de l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales, 2000.
Albacete i Gascón, Antoni, «Les formes d’accés pactat a la llibertat entre esclaus i propietaris a la Barcelona del segle XV». A Pedralbes: Revista d’història Moderna, núm. 28 (2011): 465–84, https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/234565.
Andrés Gallego, José. «Los argumentos esclavistas y los argumentos abolicionistas: reconsideraciones necesarias». A Revista del CESLA, núm. 7, (2005): 63–108, https://www.revistadelcesla.com/index.php/revistadelcesla/article/view/246
Andújar Castillo, Francisco. «Sobre las condiciones de vida de los esclavos en la España moderna. Una revisión crítica». A Chronica Nova, núm. 26 (1999): 7–36, https://doi.org/10.30827/cn.v0i26.2046.
Armenteros Martínez, Iván. «‘Si tu non delinquires’. Conflictividad en torno a la esclavitud en la Barcelona tardomedieval». A Anuario de Estudios Medievales, vol. 38, núm. 2 (2008): 969–1007, https://doi.org/10.3989/aem.2008.v38.i2.91.
Armenteros Martínez, Iván. «Ritmos y dinámicas de un mercado de esclavos (1301-1516)». A Les esclavages en Méditerranée. Espaces et dynamiques économiques, editat per Guillén Fabienne Plazolles y Salah Trabelsi, Casa de Velázquez, 2012.
Benítez Sánchez-Blanco, Rafael. «Esclavos moriscos y renegados en las galeras del rey ante la inquisición a principios del siglo XVII». A Identità e frontiere: Politica, economia e società nel Mediterraneo (secc. XIV-XVIII), editat per Lluís Guía Marín, Gianfranco Tore i Maria Grazia Mele, FrancoAngeli, 2015.
Delaigue Séris, María Cristina. «Le travail des enfants esclaves au Siècle d’Or dans l’Espagne du Sud». A E-Spania: Revue interdisciplinaire d’études hispaniques médiévales et modernes, núm. 44, 2023: https://doi.org/10.4000/e-spania.46669.
Delaigue Séris, María Cristina i Aurelia Martín Casares (editores). Cautivas y esclavas. El tráfico humano en el Mediterráneo. Editorial Universidad de Granada, 2016.
Delicado Moratalla, Lydia. «Esclavitud, género y racialización en Alicante. La colonización de los cuerpos femeninos (ss. XVII-XVIII)». A Géneros. Multidisciplinary Journal of Gender Studies, vol. 6, núm. 2 (2017): 1334–1360, https://doi.org/10.17583/generos.2017.2464.
Dirección General para la Igualdad de Trato y no Discriminación y contra el Racismo. El impacto del racismo en España. Percepción de la discriminación por origen racial o étnico por parte de sus potenciales víctimas en 2024. Ministerio de Igualdad, 2025.
Domínguez Ortiz, Antonio. «Felipe IV y los moriscos». A Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos. Sección Árabe-Islam, vol. 8: 55–65, https://revistaseug.ugr.es/index.php/meaharabe/article/view/14781
Garrido García, Carlos Javier. «“Por el avmento de la dicha çeda… y por el aprobechamiento que a su magestad se le sigue”. Las moriscas del reino de Granada que escaparon a la expulsión de 1584. Hiladoras y menores en administración y depósito en Guadix». A Historia. Instituciones. Documentos, núm. 51 (2024): 209–225, https://doi.org/10.12795/hid.2024.i51.8.
Gómez de Valenzuela, Manuel. Esclavos en Aragón (siglos XV al XVII). Institución Fernando el Católico, 2014.
González Arévalo, Raúl. La vida cotidiana de los esclavos en la Castilla del Renacimiento. Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2022.
Heras Santos, José Luis de las. «Los galeotes de la Monarquía Hispánica durante el Antiguo Régimen». A Studia Historica. Historia Moderna, núm. 22 (2000): 283–300, https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_Historica/article/view/4867
Jiménez González, Aitor. «Esclavitud negra y procesos de racialización en el Atlántico Colonial Ibérico: Perspectivas confrontadas». A Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, núm. 16 (2016): 109–128, https://doi.org/10.20318/eunomia.2019.4694.
Lomas Cortés, Manuel. Governing the Galleys: Jurisdiction, Justice and Trade in the Squadrons of the Hispanic Monarchy (Sixteenth-Seventeenth Centuries). Brill, 2019.
Martín Casares, Aurelia. La esclavitud en la Granada del Siglo XVI. Género, raza y religión. Editorial Universidad de Granada, 2000.
Martín Casares, Aurelia. «Esclavitud y género en la Granada del siglo XVI». A Arenal: Revista de historia de las mujeres, vol. 7, núm. 1 (2000): 41–61, https://doi.org/10.30827/arenal.v7i1.16777.
Martín Casares, Aurelia. «Historia y actualidad de la esclavitud: claves para reflexionar». A Laberintos de libertad: entre la esclavitud del pasado y las nuevas formas de esclavitud del presente. Coordinat per Antonio Gutiérrez Usillos, Beatriz Robledo Sanz, Patricia Alonso Pajuelo, María Azcona Antón y Francisco de Santos Moro. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2011.
Martín Corrales, Eloy. «De cómo el comercio se impuso a la razzia en las relaciones hispano-musulmanas en tiempos del Quijote: hacia la normalización del comercio con el Norte de África y el Levante Otomano a caballo de los siglos XVI y XVII». A Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American Economic History, núm. 23 (2005): 139–159, https://doi.org/10.1017/S021261090001226X.
Martín Corrales, Eloy. «Del esclavo al vecino migrante: la imagen del negro en España». A Interrogating gazes. Comparative critical views on the representation of foreignness and otherness, editat per Montserrat Cots, Pere Gifra-Adroher i Glyn Hambrook, Peter Lang, 2013.
Mutgé i Vives, Josefina. «Les ordinacions del municipi de Barcelona sobre els esclaus». A De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat mitjana. Actes del col·loqui internacional celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de maig de 1999. Coordinat per Maria Teresa Ferrer Mallol i Josefina Mutgé i Vives, CSIC-Institució Milà i Fontanals, 2000.
Pérez García, Rafael M. «El laboratorio ibérico de conceptos y prácticas sobre la esclaviyud y los mestizajes: diversidad de experiencias, pueblos y cultura». A De que estamos falando? Antigos conceitos e medernos anacronismos - escravidão e mestiçagens. Organitzat per Eduardo França Paiva, Manuel F. Fernández Chaves i Rafael M. Pérez García, Garamond, 2016.
Phillips, William D. (Jr.). «La historia de la esclavitud y la historia medieval de la Península Ibérica». A Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, núm . 23, (2010): 149–165, https://doi.org/10.5944/etfiii.23.2010.1659.
Salicrú i Lluch, Roser. «Fugues, camuflatge i treball esclau a l’ entorn del castell de Tortosa i de les terres de l’ Ebre en el primer terç del segle XV». A Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 25 (2003-2004): 423–43: http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188896/254880
Salicrú i Lluch, Roser. «La explotación de la mano de obra esclava en el Mediterráneo cristiano bajomedieval desde el observatorio catalano-aragonés». A Espacio, Tiempo y Forma, Serie III, Historia Medieval, núm. 23 (2010): 167–83, https://doi.org/10.5944/etfiii.23.2010.1660.
Salicrú i Lluch, Roser. «De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l’entorn de l’esclavitud i del tràfic d’esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l’observatori barceloní». A Drassana, núm. 25, (2017): 52–65, https://revistadrassana.cat/index.php/Drassana/article/view/624
Serra i Puig, Eva. «Galeres catalanes, forçats i moriscos (1607-1612)». A Pedralbes: revista d’història moderna, vol. 28, núm. 1 (2008): 441–444, https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/35421
Stella, Alessandro. Histoires d’esclaves dans la Péninsule Ibérique. Editions de l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales, 2000.
32
37
69
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Com citar
Esclavitud i violència al Mediterrani: El món marítim com a espai de conflictivitat entre persones lliures i esclavitzades. (2026). Drassana, 33, 135-151. https://doi.org/10.51829/Drassana.33.740
