Reportatge
L’obertura de Barcelona al mar i la pesca oblidada. Cultura popular, memòria i resistència
Paraules clau
pesca; habitatge informal; cultura popular; memòria col·lectiva; espectacle
Publicat:
27-03-2026DOI:
https://doi.org/10.51829/Drassana.33.736
Vol. (2025):Drassana
Resum
Aquest article analitza el paper que ha tingut la pesca en la configuració del litoral de Barcelona, entès com un espai de transició ambigu entre la ciutat i el mar. Es posa èmfasi en com aquesta ambivalència tot sovint ha estat percebuda com un perill per part de les autoritats urbanes, que han reprimit severament el teixit social que habitava les platges i dins del qual la pesca ocupava una posició econòmica i simbòlica central. A partir de fonts orals, documentals i treball de camp etnogràfic, s’examina com les operacions urbanístiques del segle XX, que pretenien «obrir Barcelona al mar», van contribuir a la desaparició d’una part de la cultura pescadora de la ciutat, especialment la vinculada als sectors més pobres.Referències
Alari, Emma, Santiago Gorostiza i Marc Dalmau. La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa. La Ciutat Invisible, 2016.
Alegret, Joan Lluís, Enric Garcia i Marc Martí. La pesca a Catalunya. Museu Marítim de Barcelona, 2003.
Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona en 1865: complemento de la historia de Catalunya. Maxtor, 2008.
Balibrea, Mari Paz. «Descobrir Mediterranis: la resignificació del mar a la Barcelona postindustrial». A Tour-ismes. La derrota de la dissensió. Fundació Antoni Tàpies, 2004.
Baños, Julio. Can Tunis, l’ocàs d’un barri. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 1993.
Bas, Carles. Barcelona y la pesca catalana. Universitat de Barcelona, 1957.
Bernal-Casasola, Darío. «Arqueología de las redes de pesca. Un tema crucial de la economía marítima hispanorromana». A Mainake 30 (2008): 181–215. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3282276.pdf
Borja, Jordi. Luces y sombras del urbanismo de Barcelona. Barcelona: Editorial UOC, 2010.
Carbonell, Eliseu, Miguel Doñate i Pablo Romero. Ser o no ser de la mar. Arenys: Història, Patrimoni i Antropologia marítima. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona, 2011.
Cárdaba, Marciano. «La col·lectivitat de la industria pesquera de Roses». A AIEE 34 (2001): 497–541.
Carrera i Pujal, Jaume. La Barcelona del segle XVIII. Editorial Bosch, 1951.
Debord, Guy. La sociedad del espectáculo. Pre-textos, 2002.
Debord, Guy. Comentarios sobre la sociedad del espectáculo. Anagrama, 2018.
Delgado, Manuel. La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del “modelo Barcelona»”. Catarata, 2007.
Domingo, Miquel, Montserrat Hosta, Adolf Martínez, Joan Josep Murgui, Josep Parcerisa i Josep Maria Vilanova. «Estructura urbana i anàlisi topològica. Proposta sobre els habitatges». A Estudi previ a la remodelació de la Barceloneta. Copisteria La Juliana, 1978.
Douglas, Mary. Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Nueva Visión, 2007.
Ealham, Chris. La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898–1937). Virus, 2022.
Fabré, Jaume i Josep Maria Huertas Clavería. Tots els barris de Barcelona. Vol. 6: Els polígons: La Barceloneta, Les Cases Barates, Les Vivendes del Congrés, El Bon Pastor, Els barris de la Vall d’Hebron. Edicions 62, 1976.
Fabré, Jaume i Josep Maria Huertas Clavería. Tots els barris de Barcelona. Vol. 7: Els Polígons (2) i el Districte Cinquè: la Verneda, La Pau, El Sud-Oest del Besòs, La Maresma, El Somorrostro, El Camp de la Bota, La Perona, Els Nou Barris, El Districte V. Edicions 62, 1977.
Garcés, Marina. Ciudad princesa. Galaxia Gutenberg, 2018.
García, Enric. «La pesca i els pescadors de Barcelona. Una qüestió pendent». A Per a una història de la pesca als Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, editat per Joan Lluís Alegret i Alfons Garrido, 88–99. Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona–Fundació Promediterrània) i Museu de la Pesca, 2018.
Guitert, Avelino. Barceloneta. s.n., 1921.
Huertas, Josep Maria. «Gent del barri». A Barceloneta, un quart de mil·leni, editat per Pere Serra, 36–55. Gas Natural; Ajuntament de Barcelona, 2003.
Joan Alemany. «La Barceloneta, barri marítim». A La Barceloneta, un quart de mil·leni, editat per Pere Serra. Gas Natural i Ajuntament de Barcelona, 2002.
Magrinyà, Francesc i Gaspar Maza. «Tinglados de Bar-cel-ona. La incorporación de espacios del puerto a la ciudad (1981–2002)». A Scripta Nova 9, no. 193 (2005). https://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/55940
Maragall, Pasqual. Barcelona, la ciutat retrobada. Edicions 62, 1991.
Martín, Eloy. «La pesca en Cataluña en la Edad Moderna: una exitosa expansión por el litoral español». A Drassana 22 (2014): 78–95. https://raco.cat/index.php/Drassana/article/view/292383
Martorell, Josep Maria, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdomènech. Transformación de un frente marítimo: Barcelona, la Villa Olímpica, 1992. Editorial Gustavo Gil, 1988.
Mazzeo, Marco. El Pirata. Antropología del conflicto. Tercero Incluido Editorial, 2023.
Monferrer, Josep M. El Camp de la Bota: un espai i una història. Octaedro, 2012.
Page, Eduard. «Entre el mar, el puerto y la ciudad. Comunidades marítimas urbanas en transición: el caso de la Barceloneta en el siglo XIX». A Avances del Censor 16, no. 21 (2019): 131–160. https://doi.org/10.35305/ac.v16i21.996
Pascual, José J., i Joan Lluís Alegret. «Estado actual de la antropología de la pesca en España». A Anuario Universidad de Ciencias y Artes de Chiapas, 2003, 237. https://www.researchgate.net/publication/282327538_Estado_actual_de_la_antropologia_de_la_pesca_en_Espana
Permanyer, Lluís. «La Barceloneta, 250 anys d’història» A La Barceloneta, un quart de mil·leni, editat per Pere Serra, 12–35. Gas Natural i Ajuntament de Barcelona, 2003.
PMV (Patronato Municipal de la Vivienda). La vivienda en Barcelona. PMV, 1973.
Pujol, Marcel. «La pesca durant l’Antic Règim als Països Catalans: una anàlisi historiogràfica». A Per a una història de la pesca als Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, editat per Joan> Lluís Alegret i Alfons Garrido, 88–99. Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona–Fundació Promediterrània) i Museu de la Pesca, 2018.
Roca, Joan. «¿Ha sido alguna vez Barcelona una gran ciudad industrial?». A Restos y rastros. Memorias obreras, patrimonio y nuevos usos de los espacios industriales, editat per Javier Tébar i Joan Gimeno. Barcelona: El Viejo Topo, 2019.
Sennett, Richard. Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental. Alianza Editorial, 2019.
Soberón, Mikel. «Arqueologia i pesca d’època moderna a la ciutat de Barcelona». A Per a una història de la pesca als Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, editat per Joan Lluís Alegret i Alfons Garrido, 88–99. Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona–Fundació Promediterrània) i Museu de la Pesca, 2018.
Tappi, Andrea i Javier Tébar. «El Frente Marítimo de Poblenou: un territorio paradigmático de la Barcelona obrera e industrial». A Restos y rastros. Memorias obreras, patrimonio y nuevos usos de los espacios industriales, editat per Javier Tébar i Joan Gimeno. El Viejo Topo, 2019.
Tarragó, Salvador. En defensa de Barcelona. Aedos, 1978.
Tatjer, Mercè i Cristina Larrea. Barraques. La Barcelona informal del segle XX. Museu d’Història de Barcelona, 2011.
Tatjer, Mercè. La Barceloneta: del siglo XVIII al Plan de la Ribera. Los Libros de la Frontera, 1972.
Tatjer, Mercè. «Barraques i projectes de remodelació urbana a Barcelona, de l’Eixample al litoral (1922–1966)». A Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Mercè Tatjer i Cristina Larrea, 37–60. Museu d’Història de Barcelona, 2010.
Theros, Xavier. El Port, territori de frontera. Museu Marítim de Barcelona, 2018.
Turner, Victor. La selva de los símbolos. Aspectos del ritual ndembu. Siglo XXI, 2020.
Van Gennep, Arnold. Los ritos de paso. Alianza Editorial, 2008.
Vinyoles, Teresa Maria. La vida quotidiana a Barcelona vers 1400. Rafael Dalmau, 1985.
Wirth, Louis. «El urbanismo como forma de vida». A Leer la ciudad, editat per Mercedes Fernández-Martorell. Icaria, 1988.
Alegret, Joan Lluís, Enric Garcia i Marc Martí. La pesca a Catalunya. Museu Marítim de Barcelona, 2003.
Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona en 1865: complemento de la historia de Catalunya. Maxtor, 2008.
Balibrea, Mari Paz. «Descobrir Mediterranis: la resignificació del mar a la Barcelona postindustrial». A Tour-ismes. La derrota de la dissensió. Fundació Antoni Tàpies, 2004.
Baños, Julio. Can Tunis, l’ocàs d’un barri. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 1993.
Bas, Carles. Barcelona y la pesca catalana. Universitat de Barcelona, 1957.
Bernal-Casasola, Darío. «Arqueología de las redes de pesca. Un tema crucial de la economía marítima hispanorromana». A Mainake 30 (2008): 181–215. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3282276.pdf
Borja, Jordi. Luces y sombras del urbanismo de Barcelona. Barcelona: Editorial UOC, 2010.
Carbonell, Eliseu, Miguel Doñate i Pablo Romero. Ser o no ser de la mar. Arenys: Història, Patrimoni i Antropologia marítima. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona, 2011.
Cárdaba, Marciano. «La col·lectivitat de la industria pesquera de Roses». A AIEE 34 (2001): 497–541.
Carrera i Pujal, Jaume. La Barcelona del segle XVIII. Editorial Bosch, 1951.
Debord, Guy. La sociedad del espectáculo. Pre-textos, 2002.
Debord, Guy. Comentarios sobre la sociedad del espectáculo. Anagrama, 2018.
Delgado, Manuel. La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del “modelo Barcelona»”. Catarata, 2007.
Domingo, Miquel, Montserrat Hosta, Adolf Martínez, Joan Josep Murgui, Josep Parcerisa i Josep Maria Vilanova. «Estructura urbana i anàlisi topològica. Proposta sobre els habitatges». A Estudi previ a la remodelació de la Barceloneta. Copisteria La Juliana, 1978.
Douglas, Mary. Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Nueva Visión, 2007.
Ealham, Chris. La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898–1937). Virus, 2022.
Fabré, Jaume i Josep Maria Huertas Clavería. Tots els barris de Barcelona. Vol. 6: Els polígons: La Barceloneta, Les Cases Barates, Les Vivendes del Congrés, El Bon Pastor, Els barris de la Vall d’Hebron. Edicions 62, 1976.
Fabré, Jaume i Josep Maria Huertas Clavería. Tots els barris de Barcelona. Vol. 7: Els Polígons (2) i el Districte Cinquè: la Verneda, La Pau, El Sud-Oest del Besòs, La Maresma, El Somorrostro, El Camp de la Bota, La Perona, Els Nou Barris, El Districte V. Edicions 62, 1977.
Garcés, Marina. Ciudad princesa. Galaxia Gutenberg, 2018.
García, Enric. «La pesca i els pescadors de Barcelona. Una qüestió pendent». A Per a una història de la pesca als Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, editat per Joan Lluís Alegret i Alfons Garrido, 88–99. Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona–Fundació Promediterrània) i Museu de la Pesca, 2018.
Guitert, Avelino. Barceloneta. s.n., 1921.
Huertas, Josep Maria. «Gent del barri». A Barceloneta, un quart de mil·leni, editat per Pere Serra, 36–55. Gas Natural; Ajuntament de Barcelona, 2003.
Joan Alemany. «La Barceloneta, barri marítim». A La Barceloneta, un quart de mil·leni, editat per Pere Serra. Gas Natural i Ajuntament de Barcelona, 2002.
Magrinyà, Francesc i Gaspar Maza. «Tinglados de Bar-cel-ona. La incorporación de espacios del puerto a la ciudad (1981–2002)». A Scripta Nova 9, no. 193 (2005). https://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/55940
Maragall, Pasqual. Barcelona, la ciutat retrobada. Edicions 62, 1991.
Martín, Eloy. «La pesca en Cataluña en la Edad Moderna: una exitosa expansión por el litoral español». A Drassana 22 (2014): 78–95. https://raco.cat/index.php/Drassana/article/view/292383
Martorell, Josep Maria, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdomènech. Transformación de un frente marítimo: Barcelona, la Villa Olímpica, 1992. Editorial Gustavo Gil, 1988.
Mazzeo, Marco. El Pirata. Antropología del conflicto. Tercero Incluido Editorial, 2023.
Monferrer, Josep M. El Camp de la Bota: un espai i una història. Octaedro, 2012.
Page, Eduard. «Entre el mar, el puerto y la ciudad. Comunidades marítimas urbanas en transición: el caso de la Barceloneta en el siglo XIX». A Avances del Censor 16, no. 21 (2019): 131–160. https://doi.org/10.35305/ac.v16i21.996
Pascual, José J., i Joan Lluís Alegret. «Estado actual de la antropología de la pesca en España». A Anuario Universidad de Ciencias y Artes de Chiapas, 2003, 237. https://www.researchgate.net/publication/282327538_Estado_actual_de_la_antropologia_de_la_pesca_en_Espana
Permanyer, Lluís. «La Barceloneta, 250 anys d’història» A La Barceloneta, un quart de mil·leni, editat per Pere Serra, 12–35. Gas Natural i Ajuntament de Barcelona, 2003.
PMV (Patronato Municipal de la Vivienda). La vivienda en Barcelona. PMV, 1973.
Pujol, Marcel. «La pesca durant l’Antic Règim als Països Catalans: una anàlisi historiogràfica». A Per a una història de la pesca als Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, editat per Joan> Lluís Alegret i Alfons Garrido, 88–99. Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona–Fundació Promediterrània) i Museu de la Pesca, 2018.
Roca, Joan. «¿Ha sido alguna vez Barcelona una gran ciudad industrial?». A Restos y rastros. Memorias obreras, patrimonio y nuevos usos de los espacios industriales, editat per Javier Tébar i Joan Gimeno. Barcelona: El Viejo Topo, 2019.
Sennett, Richard. Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental. Alianza Editorial, 2019.
Soberón, Mikel. «Arqueologia i pesca d’època moderna a la ciutat de Barcelona». A Per a una història de la pesca als Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, editat per Joan Lluís Alegret i Alfons Garrido, 88–99. Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona–Fundació Promediterrània) i Museu de la Pesca, 2018.
Tappi, Andrea i Javier Tébar. «El Frente Marítimo de Poblenou: un territorio paradigmático de la Barcelona obrera e industrial». A Restos y rastros. Memorias obreras, patrimonio y nuevos usos de los espacios industriales, editat per Javier Tébar i Joan Gimeno. El Viejo Topo, 2019.
Tarragó, Salvador. En defensa de Barcelona. Aedos, 1978.
Tatjer, Mercè i Cristina Larrea. Barraques. La Barcelona informal del segle XX. Museu d’Història de Barcelona, 2011.
Tatjer, Mercè. La Barceloneta: del siglo XVIII al Plan de la Ribera. Los Libros de la Frontera, 1972.
Tatjer, Mercè. «Barraques i projectes de remodelació urbana a Barcelona, de l’Eixample al litoral (1922–1966)». A Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Mercè Tatjer i Cristina Larrea, 37–60. Museu d’Història de Barcelona, 2010.
Theros, Xavier. El Port, territori de frontera. Museu Marítim de Barcelona, 2018.
Turner, Victor. La selva de los símbolos. Aspectos del ritual ndembu. Siglo XXI, 2020.
Van Gennep, Arnold. Los ritos de paso. Alianza Editorial, 2008.
Vinyoles, Teresa Maria. La vida quotidiana a Barcelona vers 1400. Rafael Dalmau, 1985.
Wirth, Louis. «El urbanismo como forma de vida». A Leer la ciudad, editat per Mercedes Fernández-Martorell. Icaria, 1988.
29
32
61
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Com citar
L’obertura de Barcelona al mar i la pesca oblidada. Cultura popular, memòria i resistència. (2026). Drassana, 33, 53-74. https://doi.org/10.51829/Drassana.33.736