Dossier
Arqueologia de la defensa de la costa en època moderna: el cas de Cambrils
Paraules clau
Defensa davant de la pirateria i corsarisme; segles XVI-XVII; arqueologia del paisatge; anàlisis de visibilitat; Cambrils
Publicat:
31-03-2025DOI:
https://doi.org/10.51829/Drassana.32.722
Vol. (2024):Drassana
Resum
Als segles XVI i XVII, pirates i corsaris assolaren les costes de la ribera mediterrània de la Monarquia Hispànica. Davant d’aquesta amenaça s’articularen diferents respostes, la fortificació del litoral. La construcció del sistema defensiu prengué, al Principat, un caràcter eminentment local, i moltes de les seves restes han arribat als nostres dies. Aquestes dues raons possibiliten la realització d’un estudi arqueològic amb l’objectiu de conèixer l’impacte d’aquest fenomen atenent a les seves conseqüències en un municipi determinat: Cambrils. Per fer-ho, es combinen la documentació i la caracterització arqueològica de les estructures que als segles XVI i XVII estigueren implicades en la defensa de la vila cambrilenca amb les anàlisis de visibilitat —càlculs de conques visuals i intervisibilitat— mitjançant sistemes d’informació geogràfica, que ens permeten incidir en aspectes com el control del territori i el sistema de comunicació.Referències
Alcoberro, Agustí. Pirates i bandolers (Segona edició). Barcelona: Barcanova, 1996.
Alcoberro, Agustí. Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Barcelona: Barcanova, 2004.
Aloguín, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, JTFM associats, Tarragona: Edicions Tàrraco, 1998.
Busquets, Marc. «Mas de l’Arany, història cambrilenca que es fa malbé a trossos», El Punt Avui. Camp i Ebre, (2016): 21, https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/988393-mas-de-larany-historia-cambrilenca-que-es-fa-malbe-a-trossos.html.
Cama, Jordi i Jordi Turró. Dins la vila i fora muralles. Del 1300 al 1800. Ajuntament de Palafrugell, 2009.
Català, Pere. De cara a la mediterrània. Les torres del litoral català. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1987.
Colomar, Santiago. «Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments de corsaris nord-africans a Catalunya, València i Balears (1571-1650)». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016, https://hdl.handle.net/10803/398537.
Corominas, Montse. Memòria de la intervenció arqueològica efectuada en les obres de construcció de l’autovia A-34, al tram comprès entre els PK.26+500 i 27+200 al terme municipal de Cambrils (Baix Camp). Memòria, ATICS, 2007.
Díaz, Moisés. Memòria d’intervenció arqueològica a l’edifici de la «Castlania» de Cambrils (Baix Camp). 17-30 de novembre de 2010. Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2010, https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/425378/qmem10445.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
Díaz, Moisés i Marta Brú. Memoria de la intervención arqueológica del «Proyecto ejecutivo de conservación y rehabilitación de la muralla medieval de Cambrils—Fases I y II» (Cambrils, Baix Camp). Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2014, https://hdl.handle.net/10687/425396.
Díaz, Moisés i Montserrat García. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en el Centre Cívic «La Muralla» (Cambrils, Baix Camp)- 27-31 d’octubre de 2008. Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2009.
García, Montserrat. Memòria de la delimitació arqueològica realitzada a la Torre del Port. Cambrils (Baix Camp). 9-16 de novembre 1998. Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 1999.
García, Montserrat. Memòria de la delimitació arqueològica realitzada amb motiu de la tercera fase d’urbanització de la U.A. 6 en el sector sud. Memòria. CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2005, https://hdl.handle.net/10687/440826.
García, Montserrat. Memòria de la intervenció arqueològica als jardins de l’Ermita de la Mare de Déu del Camí. Cambrils (Baix Camp). 17-20 de Març de 2009. Memòria, CODEX S.L.- Arqueologia i Patrimoni, 2009.
Iglésies, Josep. El setge de Cambrils l’any 1640. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967.
Maristany, Carles. Senyoria i població al Camp de Tarragona: La vila de Cambrils (segles XII-XVII). Cambrills: Ajuntament de Cambrils, 1986.
Martí, Gerard i Pedro Otiña. Cambrils desaparegut. Edafós, 2021.
Martín, Olga i Ernest Gallart. «Els sistemes defensius de la costa catalana contra la pirateria i el corsarisme (XVI-XVII), Manuscrits: revista d’història moderna, núm. 7 (1988): 225-240, https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23151.
Morelló, Jordi. «Les fortificacions de Tarragona i el Camp (segles XII-XIV): castells, viles closes i muralles», Podall, núm. 4 (2015): 470-514, https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/310195.
Noguer, Jaume i Agustí Alcoberro. Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i Mont-ras. Palafrugell, Diputació de Girona, 1998.
Nunes, Joan. «Model digital d’elevacions», Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2013, 11 d’abril de 2022, https://www.icgc.cat/ca/Publicacions/Diccionaris/Model-digital-delevacions.
Ortiga, Ramon. Història gràfica de Cambrils. Tarragona: Edicions el Mèdol, 1991.
Otiña, Pedro. Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona. Agrupació Cultural de Vila-seca, 2016.
Roig, Josep. F. Memòria d’intervenció arqueològica a la muralla de Cambrils. Passeig d’Albert, 2 (Cambrils, Baix Camp). Del 8 al 22 de febrer de 2019 (501 K121 N-1166-2019/1-23379). Memòria, Apriori Cultural, S.L., 2019.
Salceda, Josep. Quaranta anys d’estampes cambrilenques, II, Tarragona: Edicions el Mèdol, 1998.
Sales, Nuria. Els segles de la decadència (Primera edició en rústica). Vol. 4, Barcelona: Història de Catalunya. Edicions 62, 2002.
Subiranas, Carme. Memòria de la intervenció arqueològica a l’edifici de La Castlania de Cambrils. Cambrils, Baix Camp. Memòria, Rècop Restauracions Arquitectòniques, 2012.
Tarés, Manel. La introducció del règim borbònic a la vila de Cambrils. De la Guerra de Successió a les reformes dels anys seixanta del segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2013.
Toda, Eduard. «Les Torres de Salou (Del any 1620 al 1650)», Revista del Centre de Lectura, any VII, núm. 155 i 156, 157 i 158 (1926): 192-196.
Vidiella, Montserrat. Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. Ajuntament de Cambrils, 1996.
Vilalta, Enric. Memòria de la intervenció arqueològica a la cripta de l’Ermita del Santuari de la Mare de Déu del Camí (Cambrils, Baix Camp). Memòria, Àrea SCP. Arqueologia i Serveis al Patrimoni, 2006.
«Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya», Departament de Cultura, consultat el 10 de setembre de 2024, http://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca.
Arxiu General de Simancas (AGS), Guerra Antiga, lligall 239, F 65 (maig de 1588).
Alcoberro, Agustí. Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Barcelona: Barcanova, 2004.
Aloguín, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, JTFM associats, Tarragona: Edicions Tàrraco, 1998.
Busquets, Marc. «Mas de l’Arany, història cambrilenca que es fa malbé a trossos», El Punt Avui. Camp i Ebre, (2016): 21, https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/988393-mas-de-larany-historia-cambrilenca-que-es-fa-malbe-a-trossos.html.
Cama, Jordi i Jordi Turró. Dins la vila i fora muralles. Del 1300 al 1800. Ajuntament de Palafrugell, 2009.
Català, Pere. De cara a la mediterrània. Les torres del litoral català. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1987.
Colomar, Santiago. «Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments de corsaris nord-africans a Catalunya, València i Balears (1571-1650)». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016, https://hdl.handle.net/10803/398537.
Corominas, Montse. Memòria de la intervenció arqueològica efectuada en les obres de construcció de l’autovia A-34, al tram comprès entre els PK.26+500 i 27+200 al terme municipal de Cambrils (Baix Camp). Memòria, ATICS, 2007.
Díaz, Moisés. Memòria d’intervenció arqueològica a l’edifici de la «Castlania» de Cambrils (Baix Camp). 17-30 de novembre de 2010. Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2010, https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/425378/qmem10445.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
Díaz, Moisés i Marta Brú. Memoria de la intervención arqueológica del «Proyecto ejecutivo de conservación y rehabilitación de la muralla medieval de Cambrils—Fases I y II» (Cambrils, Baix Camp). Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2014, https://hdl.handle.net/10687/425396.
Díaz, Moisés i Montserrat García. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en el Centre Cívic «La Muralla» (Cambrils, Baix Camp)- 27-31 d’octubre de 2008. Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2009.
García, Montserrat. Memòria de la delimitació arqueològica realitzada a la Torre del Port. Cambrils (Baix Camp). 9-16 de novembre 1998. Memòria, CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 1999.
García, Montserrat. Memòria de la delimitació arqueològica realitzada amb motiu de la tercera fase d’urbanització de la U.A. 6 en el sector sud. Memòria. CODEX S.L. - Arqueologia i Patrimoni, 2005, https://hdl.handle.net/10687/440826.
García, Montserrat. Memòria de la intervenció arqueològica als jardins de l’Ermita de la Mare de Déu del Camí. Cambrils (Baix Camp). 17-20 de Març de 2009. Memòria, CODEX S.L.- Arqueologia i Patrimoni, 2009.
Iglésies, Josep. El setge de Cambrils l’any 1640. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967.
Maristany, Carles. Senyoria i població al Camp de Tarragona: La vila de Cambrils (segles XII-XVII). Cambrills: Ajuntament de Cambrils, 1986.
Martí, Gerard i Pedro Otiña. Cambrils desaparegut. Edafós, 2021.
Martín, Olga i Ernest Gallart. «Els sistemes defensius de la costa catalana contra la pirateria i el corsarisme (XVI-XVII), Manuscrits: revista d’història moderna, núm. 7 (1988): 225-240, https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23151.
Morelló, Jordi. «Les fortificacions de Tarragona i el Camp (segles XII-XIV): castells, viles closes i muralles», Podall, núm. 4 (2015): 470-514, https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/310195.
Noguer, Jaume i Agustí Alcoberro. Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i Mont-ras. Palafrugell, Diputació de Girona, 1998.
Nunes, Joan. «Model digital d’elevacions», Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2013, 11 d’abril de 2022, https://www.icgc.cat/ca/Publicacions/Diccionaris/Model-digital-delevacions.
Ortiga, Ramon. Història gràfica de Cambrils. Tarragona: Edicions el Mèdol, 1991.
Otiña, Pedro. Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona. Agrupació Cultural de Vila-seca, 2016.
Roig, Josep. F. Memòria d’intervenció arqueològica a la muralla de Cambrils. Passeig d’Albert, 2 (Cambrils, Baix Camp). Del 8 al 22 de febrer de 2019 (501 K121 N-1166-2019/1-23379). Memòria, Apriori Cultural, S.L., 2019.
Salceda, Josep. Quaranta anys d’estampes cambrilenques, II, Tarragona: Edicions el Mèdol, 1998.
Sales, Nuria. Els segles de la decadència (Primera edició en rústica). Vol. 4, Barcelona: Història de Catalunya. Edicions 62, 2002.
Subiranas, Carme. Memòria de la intervenció arqueològica a l’edifici de La Castlania de Cambrils. Cambrils, Baix Camp. Memòria, Rècop Restauracions Arquitectòniques, 2012.
Tarés, Manel. La introducció del règim borbònic a la vila de Cambrils. De la Guerra de Successió a les reformes dels anys seixanta del segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2013.
Toda, Eduard. «Les Torres de Salou (Del any 1620 al 1650)», Revista del Centre de Lectura, any VII, núm. 155 i 156, 157 i 158 (1926): 192-196.
Vidiella, Montserrat. Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. Ajuntament de Cambrils, 1996.
Vilalta, Enric. Memòria de la intervenció arqueològica a la cripta de l’Ermita del Santuari de la Mare de Déu del Camí (Cambrils, Baix Camp). Memòria, Àrea SCP. Arqueologia i Serveis al Patrimoni, 2006.
«Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya», Departament de Cultura, consultat el 10 de setembre de 2024, http://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca.
Arxiu General de Simancas (AGS), Guerra Antiga, lligall 239, F 65 (maig de 1588).
59
75
134
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Com citar
Arqueologia de la defensa de la costa en època moderna: el cas de Cambrils. (2025). Drassana, 32, 89-111. https://doi.org/10.51829/Drassana.32.722