Dossier
Torres de guaita de la costa catalana: situació actual i perspectives de recerca
Paraules clau
Torres de guaita; sistema defensiu; litoral; Catalunya; Monarquia Hispànica; Època Moderna
Publicat:
31-03-2025DOI:
https://doi.org/10.51829/Drassana.32.719
Vol. (2024):Drassana
Resum
L’objectiu de la present aportació és realitzar un estat de la qüestió sobre l’estudi i les investigacions que s’han fet sobre les torres de guaita del litoral de Catalunya, amb la intenció de proposar i obrir noves línies de recerca sobre aquestes construccions defensives que configuren el panorama urbà mediterrani de la Monarquia Hispànica.Referències
Ajuntament de Santa Susanna. Patrimoni Cultural torres de guaita de Santa Susanna, Santa Susanna: Ajuntament de Santa Susanna, 2015. PATRIMONI CULTURAL TORRES DE GUAITA - Santa Susannastasusanna-barcelona.com https://stasusanna-barcelona.com › uploads › 2015/08.
Alcoberro, Agustí. Pirates i bandolers als segles XVI i XVII, Barcelona: Barcanova, 1991.
Alcoberro, Agustí. Pirates, bandolers i bruixes, Barcelona: Barcanova, 2004.
Aloguín, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona, Tarragona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1998.
Baca, Joan i Jaume Bassa. Torroella vila vella, Torroella de Montgrí: Fundació Mascort, 2007.
Belloso, Carlos. «La documentación sobre fortificaciones del siglo XVI de la monarquía hispánica en la sección “Guerra antigua” del Archivo General de Simancas», 1490, en el umbral de la modernidad: el Mediterráneo europeo y las ciudades en el tránsito de los siglos XV-XVI, coord., per Jesús Pradells i José Ramón Hinokosa, vol. II, 367-380. València: Generalitat Valenciana, 1994.
Belloso Martín, Carlos. La frontera armada. Sicília en l'estratègia defensiva i ofensiva de la monarquia espanyola en el segle XVI. Tesi doctoral, Universitat de Valladolid, 2008.
Bunes Ibarra, Miguel Ángel de. «La defensa de la Cristiandad: las armadas en el Mediterráneo durante la Edad Moderna», Cuadernos de Historia Moderna, núm. 5, (2006): 77-99.
Cama, Jordi i Jordi Turró. Dins la vila i fora muralles. Del 1300 al 1800, Palafrugell: Diputació de Girona, 2009.
Cámara, Alicia. Fortificación y ciudad en los reinos de Felipe II, Madrid: Nerea, 1998
Cámara, Alícia i Bernardo Revuelta, coords. Ingenieros del Renacimiento, Segovia: Fundación Janelo Turriano, 2014.
Caner, Pere. «Torres de vigilància a Calonge», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 22 (1974): 387-394.
Carrió i Arumí, Jaume. «Catalunya en l’estructura militar de la Monarquia Hispànica (1556-1640) tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments», tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2009, https://hdl.handle.net/10803/2077.
Casals Martínez, Àngel. L’emperador i els catalans: Catalunya a l’imperi de Carles V: 1516-1543, Granollers: Editorial Granollers SL, 2000.
Casals Martínez, Àngel. «Esperanza y frustración. La defensa mediterránea de la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XVI», a L’orde de Malta, el regne de Mallorca i la Mediterrània, ed. per Govern de les Illes Balears, Illes Balears: Govern de les Illes Balears, 2001, 161-187.
Casals Martínez, Àngel. «El conflicte europeu a l’edat moderna i a la Catalunya de la Monarquia Hispànica», Bulletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, vol. XXXI, (2020): 183-231. https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/380244.
Casu, Francesco i Olindo Merone. «La torre come interfaccia» a: Contra Moros y Turcos: Politiche e Sistemi Di Difesa Degli Stati Della Corona Di Spagna in Età Moderna, ed. per Anatra, Bruno, Maria Grazia Mele, Giovanni Murgia, Giovanni Serreli, Vol. II, Granollers: Editorial Granollers SL, 2000. Càller: Edizioni Istituto di storia dell’Europa mediterranea-CNR, 2008.
Català, Pere. De cara a la Mediterrània: Les torres del litoral català, Barcelona: Rafael Dalmau, 1987.
Colomar, Santiago. «Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments corsaris nord-africans a Catalunya, València i Balears: 1571-1650», tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2015, https://hdl.handle.net/10803/398537.
Corona, María del Carmen. «La defensa de la Península Ibérica: la frontera del agua a finales del siglo XVI», Las sociedades ibéricas y el mar a finales del siglo XVI, Vol II, 531-549. Madrid: Sociedad Estatal Lisboa ’98, 1998.
Corona, María del Carmen. «Mallorca ante la Guerra de la convención francesa. Defensas, movilización popular y levantamiento de la milicia», Cuadernos de Historia Moderna (2012): 107-121. 10.5209/rev_CHMO.2012.40685.
Dehesa, Rafael. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva terrestre a la Torre Mora de Pals. Memòria: 2002-2003. https://hdl.handle.net/10687/8894
Fernández Álvarez, Manuel. Carlos V, César y el hombre, Madrid: Espasa-Calpe, 1999.
Forn i Salvà, Francesc. «Les torres de defensa a la marina de Llevant durant la resistència catalana dels anys 1713 i 1714», Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme 9 (2015): 181-189.
Freixa, Montserrat. Memòria de l'aixecament planimètric i un registre fotogràfic i documental de La Torre Mora de Pals. Memòria: 2001. https://hdl.handle.net/10687/24041
Fuente, Pablo de la. «Un exemple d’arquitectura defensiva del litoral català en època moderna: la Torre de Norfeu», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 26 (1993): 157-174.
Fuente, Pablo de la. Les fortificacions reials del Golf de Roses en l’època moderna, Figueres: Brau, 1998.
Fuente, Pablo de la. «La fortificació del litoral cadaquesenc al segle XVI», Annals de l'institut d'Estudis Empordanesos, vol. 34, (2001): 379-400. https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/108822.
García-Arenal, Mercedes i Miguel Ángel de Bunes Ibarra. Los españoles y el norte de África. Siglos XV-XVII, Madrid: Mapfre, 1992.
Gil, Antonio. Los Antonelli. Ingenieros al servicio de España en tres continentes, Almería-Barcelona: GBC Editora, 2019.
Gilabert i Tomàs, Jordi. «Atacs corsaris i sistemes defensius al mar de l’Ebre. Segle XVI», Recerca 4 (2000): 137-180.
Gilabert i Tomàs, Jordi. «La defensa contra el cors musulmà: l’esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623), Drassana, nº 21, (2013), 99, https://revistadrassana.cat/index.php/Drassana/article/view/593.
Heers, Jacques. Los berberiscos, Barcelona: Ariel, 2003.
Jover Zamora, José Maria. «Reino, frontera y guerra en el horizonte político de la emperatriz Isabel gobernadora de España (1528-1539)», (VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Ministerio de Asuntos Exteriores, 1959.
Lomas Cortés, Manuel. «La organización naval hispànica y la expulsión de los moriscos (1609) », Estudis: revista de historia moderna, 31 (2005): 301-320.
Marí Colomar, Joan Antoni. «La defensa de les costes catalanes i Pitiüses en época moderna», Pedralbes, Revista d’Història Moderna 2, nº 22 (2008), 245-262.
Martín, Gabriel. «La torre de guaita de sa Punta a Palamós», Revista del Baix Empordà 61 (2018): 58-64.
Martínez, Damià. «La fortificación de Barcelona a mediados del siglo XVI: el baluarte de las Atarazanas y la Puerta de Mar de Giovan Battista Calvi», Drassana: Revista del Museu Marítim 12 (2004): 82-92.
Moragas, Natàlia i Joan Manel García. Memòria de la I campanya d'excavacions al castell de Miralpeix (Sitges, Garraf) 1990. Memòria arqueològica, 1990.
Moragas, Natàlia i Joan Manel García. Memòria de la segona campanya d'excavacions del Castell de Miralpeix (Sitges, Garraf) 1991. Memòria arqueològica, 1991.
Moragas, Natàlia i Joan Manel García. Memòria de la tercera campanya d'excavacions al castell de Miralpeix (1992). Memòria arqueològica, 1992.
Noguer, Jaume i Alcoberro, Agustí. Pirates corsaris i torres de moros: passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-Ras, Palafrugell: Diputació de Girona, 1998.
Otiña, Pedro. Pirates i corsaris, Els atacs contra Vila-Seca i la costa del Camp de Tarragona, Vila-Seca: Agrupació Cultural de Vila-Seca, Secció de Lletres, 2016.
Pardo Molero, Juan Francisco. La defensa del Imperio: Carlos V, Valencia y el Mediterráneo, Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los centenarios de Felipe II y Carlos V.
Pardo Molero, Juan Francisco. «Per terra e no per mar». La actividad naval en la defensa del Reino de Valencia en tiempos de Carlos I», Estudis, nº 21 (1995): 61-88, https://hdl.handle.net/10550/34260.
Pardo Molero, Juan Francisco i José Javier Ruiz Ibáñez. «Una Monarquía, dos reinos y un mar. La defensa de los reinos de Valencia y Murcia en los siglos XVI y XVII», a Mediterraneo in armi (secc. XV-XVIII), ed. per Rosela Cancila, 429-466, Parlem: Mediterranea, 2007,
Pardo Molero, Juan Francisco. «Razón natural y defensa de la costa. Los fundamentos del gobierno militar del reino de Valencia en el reinado de Felipe II», Obradoiro de historia moderna 30 (2021): 7-35. 10.15304/ohm.30.7270.
Pujol i Hamelink, Marcel. La Vila de Roses, segles XIV-XVI: aproximació a l’urbanisme, la societat i l’economia a partir dels capbreus del Monestir de Santa Maria de Roses, 1304-1565, Figueres: Brau Edicions, 1997.
Rodríguez-Navarro, Pablo. «TOVIVA Project: una experiencia en torno al proyecto de defensa de la costa valenciana entre los siglos XVI al XVII». Universitat d’Alacant, 2017. https://hdl.handle.net/10045/70527.
Soberón, Mikel. «El sector central de la muralla de Mar de Barcelona. Cambios y permanencias (siglos XVI-XVII)». Damia Abella; Gemma Cardona; Francesc Xavier Hernández, coords.: Actas de I Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna. «In memoriam Agustí Vahí» , 93-104. Castelló: Ministerio de Defensa, Madrid, 2014.
Thompson, I. A. A. «Las galeras en la política militar española en el Mediterráneo durante el siglo XVI», Manuscrits, nº 24, (2006): 95-124, https://ddd.uab.cat/record/18478.
«Torres dels Alfacs. Patrimoni de Cultura -71», Espais: Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques 36 (1992). ttps://raco.cat/index.php/Espais/article/view/91422
Tur, Antoni. «Aportació a l’estudi de la vigilància costanera a Eivissa al segle XVI: un registre d’avisos dels anys 1586-1587». Drassana 31 (2024): 97-121. 10.51829/Drassana.31.706
Alcoberro, Agustí. Pirates i bandolers als segles XVI i XVII, Barcelona: Barcanova, 1991.
Alcoberro, Agustí. Pirates, bandolers i bruixes, Barcelona: Barcanova, 2004.
Aloguín, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona, Tarragona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1998.
Baca, Joan i Jaume Bassa. Torroella vila vella, Torroella de Montgrí: Fundació Mascort, 2007.
Belloso, Carlos. «La documentación sobre fortificaciones del siglo XVI de la monarquía hispánica en la sección “Guerra antigua” del Archivo General de Simancas», 1490, en el umbral de la modernidad: el Mediterráneo europeo y las ciudades en el tránsito de los siglos XV-XVI, coord., per Jesús Pradells i José Ramón Hinokosa, vol. II, 367-380. València: Generalitat Valenciana, 1994.
Belloso Martín, Carlos. La frontera armada. Sicília en l'estratègia defensiva i ofensiva de la monarquia espanyola en el segle XVI. Tesi doctoral, Universitat de Valladolid, 2008.
Bunes Ibarra, Miguel Ángel de. «La defensa de la Cristiandad: las armadas en el Mediterráneo durante la Edad Moderna», Cuadernos de Historia Moderna, núm. 5, (2006): 77-99.
Cama, Jordi i Jordi Turró. Dins la vila i fora muralles. Del 1300 al 1800, Palafrugell: Diputació de Girona, 2009.
Cámara, Alicia. Fortificación y ciudad en los reinos de Felipe II, Madrid: Nerea, 1998
Cámara, Alícia i Bernardo Revuelta, coords. Ingenieros del Renacimiento, Segovia: Fundación Janelo Turriano, 2014.
Caner, Pere. «Torres de vigilància a Calonge», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 22 (1974): 387-394.
Carrió i Arumí, Jaume. «Catalunya en l’estructura militar de la Monarquia Hispànica (1556-1640) tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments», tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2009, https://hdl.handle.net/10803/2077.
Casals Martínez, Àngel. L’emperador i els catalans: Catalunya a l’imperi de Carles V: 1516-1543, Granollers: Editorial Granollers SL, 2000.
Casals Martínez, Àngel. «Esperanza y frustración. La defensa mediterránea de la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XVI», a L’orde de Malta, el regne de Mallorca i la Mediterrània, ed. per Govern de les Illes Balears, Illes Balears: Govern de les Illes Balears, 2001, 161-187.
Casals Martínez, Àngel. «El conflicte europeu a l’edat moderna i a la Catalunya de la Monarquia Hispànica», Bulletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, vol. XXXI, (2020): 183-231. https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/380244.
Casu, Francesco i Olindo Merone. «La torre come interfaccia» a: Contra Moros y Turcos: Politiche e Sistemi Di Difesa Degli Stati Della Corona Di Spagna in Età Moderna, ed. per Anatra, Bruno, Maria Grazia Mele, Giovanni Murgia, Giovanni Serreli, Vol. II, Granollers: Editorial Granollers SL, 2000. Càller: Edizioni Istituto di storia dell’Europa mediterranea-CNR, 2008.
Català, Pere. De cara a la Mediterrània: Les torres del litoral català, Barcelona: Rafael Dalmau, 1987.
Colomar, Santiago. «Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments corsaris nord-africans a Catalunya, València i Balears: 1571-1650», tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2015, https://hdl.handle.net/10803/398537.
Corona, María del Carmen. «La defensa de la Península Ibérica: la frontera del agua a finales del siglo XVI», Las sociedades ibéricas y el mar a finales del siglo XVI, Vol II, 531-549. Madrid: Sociedad Estatal Lisboa ’98, 1998.
Corona, María del Carmen. «Mallorca ante la Guerra de la convención francesa. Defensas, movilización popular y levantamiento de la milicia», Cuadernos de Historia Moderna (2012): 107-121. 10.5209/rev_CHMO.2012.40685.
Dehesa, Rafael. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva terrestre a la Torre Mora de Pals. Memòria: 2002-2003. https://hdl.handle.net/10687/8894
Fernández Álvarez, Manuel. Carlos V, César y el hombre, Madrid: Espasa-Calpe, 1999.
Forn i Salvà, Francesc. «Les torres de defensa a la marina de Llevant durant la resistència catalana dels anys 1713 i 1714», Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme 9 (2015): 181-189.
Freixa, Montserrat. Memòria de l'aixecament planimètric i un registre fotogràfic i documental de La Torre Mora de Pals. Memòria: 2001. https://hdl.handle.net/10687/24041
Fuente, Pablo de la. «Un exemple d’arquitectura defensiva del litoral català en època moderna: la Torre de Norfeu», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 26 (1993): 157-174.
Fuente, Pablo de la. Les fortificacions reials del Golf de Roses en l’època moderna, Figueres: Brau, 1998.
Fuente, Pablo de la. «La fortificació del litoral cadaquesenc al segle XVI», Annals de l'institut d'Estudis Empordanesos, vol. 34, (2001): 379-400. https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/108822.
García-Arenal, Mercedes i Miguel Ángel de Bunes Ibarra. Los españoles y el norte de África. Siglos XV-XVII, Madrid: Mapfre, 1992.
Gil, Antonio. Los Antonelli. Ingenieros al servicio de España en tres continentes, Almería-Barcelona: GBC Editora, 2019.
Gilabert i Tomàs, Jordi. «Atacs corsaris i sistemes defensius al mar de l’Ebre. Segle XVI», Recerca 4 (2000): 137-180.
Gilabert i Tomàs, Jordi. «La defensa contra el cors musulmà: l’esquadra de galeres de la Generalitat de Catalunya (1599-1623), Drassana, nº 21, (2013), 99, https://revistadrassana.cat/index.php/Drassana/article/view/593.
Heers, Jacques. Los berberiscos, Barcelona: Ariel, 2003.
Jover Zamora, José Maria. «Reino, frontera y guerra en el horizonte político de la emperatriz Isabel gobernadora de España (1528-1539)», (VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Ministerio de Asuntos Exteriores, 1959.
Lomas Cortés, Manuel. «La organización naval hispànica y la expulsión de los moriscos (1609) », Estudis: revista de historia moderna, 31 (2005): 301-320.
Marí Colomar, Joan Antoni. «La defensa de les costes catalanes i Pitiüses en época moderna», Pedralbes, Revista d’Història Moderna 2, nº 22 (2008), 245-262.
Martín, Gabriel. «La torre de guaita de sa Punta a Palamós», Revista del Baix Empordà 61 (2018): 58-64.
Martínez, Damià. «La fortificación de Barcelona a mediados del siglo XVI: el baluarte de las Atarazanas y la Puerta de Mar de Giovan Battista Calvi», Drassana: Revista del Museu Marítim 12 (2004): 82-92.
Moragas, Natàlia i Joan Manel García. Memòria de la I campanya d'excavacions al castell de Miralpeix (Sitges, Garraf) 1990. Memòria arqueològica, 1990.
Moragas, Natàlia i Joan Manel García. Memòria de la segona campanya d'excavacions del Castell de Miralpeix (Sitges, Garraf) 1991. Memòria arqueològica, 1991.
Moragas, Natàlia i Joan Manel García. Memòria de la tercera campanya d'excavacions al castell de Miralpeix (1992). Memòria arqueològica, 1992.
Noguer, Jaume i Alcoberro, Agustí. Pirates corsaris i torres de moros: passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-Ras, Palafrugell: Diputació de Girona, 1998.
Otiña, Pedro. Pirates i corsaris, Els atacs contra Vila-Seca i la costa del Camp de Tarragona, Vila-Seca: Agrupació Cultural de Vila-Seca, Secció de Lletres, 2016.
Pardo Molero, Juan Francisco. La defensa del Imperio: Carlos V, Valencia y el Mediterráneo, Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los centenarios de Felipe II y Carlos V.
Pardo Molero, Juan Francisco. «Per terra e no per mar». La actividad naval en la defensa del Reino de Valencia en tiempos de Carlos I», Estudis, nº 21 (1995): 61-88, https://hdl.handle.net/10550/34260.
Pardo Molero, Juan Francisco i José Javier Ruiz Ibáñez. «Una Monarquía, dos reinos y un mar. La defensa de los reinos de Valencia y Murcia en los siglos XVI y XVII», a Mediterraneo in armi (secc. XV-XVIII), ed. per Rosela Cancila, 429-466, Parlem: Mediterranea, 2007,
Pardo Molero, Juan Francisco. «Razón natural y defensa de la costa. Los fundamentos del gobierno militar del reino de Valencia en el reinado de Felipe II», Obradoiro de historia moderna 30 (2021): 7-35. 10.15304/ohm.30.7270.
Pujol i Hamelink, Marcel. La Vila de Roses, segles XIV-XVI: aproximació a l’urbanisme, la societat i l’economia a partir dels capbreus del Monestir de Santa Maria de Roses, 1304-1565, Figueres: Brau Edicions, 1997.
Rodríguez-Navarro, Pablo. «TOVIVA Project: una experiencia en torno al proyecto de defensa de la costa valenciana entre los siglos XVI al XVII». Universitat d’Alacant, 2017. https://hdl.handle.net/10045/70527.
Soberón, Mikel. «El sector central de la muralla de Mar de Barcelona. Cambios y permanencias (siglos XVI-XVII)». Damia Abella; Gemma Cardona; Francesc Xavier Hernández, coords.: Actas de I Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna. «In memoriam Agustí Vahí» , 93-104. Castelló: Ministerio de Defensa, Madrid, 2014.
Thompson, I. A. A. «Las galeras en la política militar española en el Mediterráneo durante el siglo XVI», Manuscrits, nº 24, (2006): 95-124, https://ddd.uab.cat/record/18478.
«Torres dels Alfacs. Patrimoni de Cultura -71», Espais: Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques 36 (1992). ttps://raco.cat/index.php/Espais/article/view/91422
Tur, Antoni. «Aportació a l’estudi de la vigilància costanera a Eivissa al segle XVI: un registre d’avisos dels anys 1586-1587». Drassana 31 (2024): 97-121. 10.51829/Drassana.31.706
126
119
245
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Com citar
Torres de guaita de la costa catalana: situació actual i perspectives de recerca. (2025). Drassana, 32, 68-87. https://doi.org/10.51829/Drassana.32.719