"Perquè em tregui cap per cap ...": L'intercanvi d'esclaus entre cristians i musulmans a la Mediterrània occidental

Resum

El rescat dels captius s’ha convertit recentment en un tema florent entre els estudiosos del primer període modern. La majoria dels estudis se centren en el rescat dels cristians del Magrib. La suposició és que, atès que Alger, Tunis i el Marroc no van desenvolupar institucions de rescat similars a les Ordres de Redempció franceses i ibèriques (els trinitaris i els mercedaris), els nord-africans presos i esclaus a les terres cristianes no tenien cap esperança de tornar a casa. En canvi, aquest article sosté que al segle XVII, Maghribis va emprar diversos procediments de rescat per alliberar els seus éssers estimats i tornar-los a casa. A més, examinar aquests procediments aporta una nova llum sobre el rescat tant dels musulmans com dels cristians. D’una banda, les esposes i mares algerianes i marroquines van negociar amb dones cristianes l’intercanvi dels seus propis fills i marits. De l'altra, els governants magribins —sultans marroquins i pashas algerians— van negociar amb els seus homòlegs cristians l'intercanvi d'un gran nombre de captius. Aquest article se centra en com persones simples, musulmans i cristians, homes però més sovint dones, van intentar canviar el seu estimat presoner a través del mar. Per tal de fer visibles aquests procediments de rescat, l’article pren com a punt de partida el moment de l’intercanvi de captius o les negociacions que van conduir a aquest moment en lloc de la confessió religiosa dels captius. Quan s’examina des d’aquesta perspectiva, queda clar que Maghribis va fer enormes esforços per alliberar els seus éssers estimats i que la captivitat i el rescat de marroquins, algerians i tunisians i el de cristians d’Ibèria, França i Itàlia estaven enredats.