Defensa costanera antiga

Resum

Els perills que vénen per mar de la mà de l’home han condicionat la seva població i també la fisonomia de les poblacions. Les constants guerres, així com els atacs de corsaris i pirates, van fer que durant segles, especialment entre el xvi i el final del xviii, la costa fos un espai de perill, de mort i de desgràcia. La costa mediterrània espanyola, mirant sempre cap a les comunitats hostils del nord d’Àfrica, vivia constantment exposada a l’agressivitat dels veïns. Com a resposta, les víctimes d’un dia esdevenien els botxins d’un altre i castigaven també el litoral enemic.
Amb els mitjans disponibles, les comunitats costaneres  intentaven evitar el mal. A les grans poblacions, com ara Barcelona, es construïen muralles de mar. En altres indrets es bastien torres de guaita i fortins. Quan era possible, els masos es fortificaven, incorporant-hi murs gruixuts, torres de defensa i, fins i tot, passadissos secrets per amagar-se o fugir.
Una defensa més activa s’articulava a partir de la vigilància de terra estant, utilitzant els denominats camis de ronda o mantenint petites flotes de vigilància que patrullaven la costa.
Totes les fotografies que segueixen recorden, d’una forma o d’una altra, aquest passat de perills vinculat a l’activitat corsària.