“De la fusta fa hom naus”: El proveïment de fusta per a la construcció naval a Barcelona durant els segles XIV i XV

Main Article Content

Marcel Pujol i Hamelink https://orcid.org/0000-0003-2876-8233

Keywords

construcció naval, galeres, nau, Catalunya, boscos

Resum

Barcelona va ser el principal port de construcció naval de la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana. Fruit d’aquesta activitat destaquen les embarcacions mercants i pesqueres construïdes al sector nord i centre de l’Arenal, mentre que al sud, a la Drassana s’hi construïen i emmagatzemaven les galeres i embarcacions afins, amb funcions militars. Totes aquestes embarcacions van ser proveïdes amb fusta procedent dels boscos pròxims a la ciutat, però també d’altra fusta, sobretot pi, procedent del Maresme, Solsona, Tortosa i València. Per a peces de característiques especials, calia faig i avet que, tot sovint, venien de boscos molt més llunyans.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Abstract 197 | PDF Downloads 128 HTML Downloads 48 XML Downloads 55 ePUB Downloads 51

Referències

ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Tomàs de Borja. Diccionari Català-Valencià-Balear. Ciutat de Mallorca: Moll, 1930-1962, 10 vols.

ARCINIEGA GARCÍA, Luis. “El abastecimiento fluvial de madera al reino de Valencia”, In: La Cruz de los Tres Reinos. Espacio y tiempo en un territorio de frontera. J. Montesinos, C. Poyato (eds.). Conca: Universidad de Castilla-La Mancha, 2011, 99-134.

ARCINIEGA GARCÍA, Luis., “La madera de Castilla en la construcción valenciana de la Edad Moderna”, In: Arquitectura en construcción. A. Serra Desfilis (ed.). València: Universitat de València, 2010 283-344.

BONNASSIE, Pierre. La organización del trabajo en Barcelona a finales del siglo XV. Barcelona: CSIC, 1975.

CABANES, M.D. Comercio medieval valenciano. Coses vedades, en 1381. València, 1971.

CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio de. Memorias históricas sobre la marina, el comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Madrid: Antonio de Sancha, 1779-1792, 4 vols. Reedició anotada i revisada per E. Giralt i Raventós i C. Batlle i Gallart, Barcelona, 1961-1963, 3 vols.

CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio de. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón aprobadas por el rey Pedro IV, año MCCCLIV. Madrid: Imprenta Real, 1787.

CARRÈRE, Claude. Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés (1380-1462). Paris-La Haye: Mouton, 1967, 2 vols. Traduït al català a càrrec de H. Grau de Duran: Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi. Barcelona: Curial (Documents de cultura, 11), 1977-1978, 2 vols.

CASAS HOMS, Josep Maria. “Reparació d’una galera l’any 1390.” Miscelánea de Textos Medievales, 2 (1974): 167-217.

CINGOLANI, Stefano Maria. Pere el Gran. Vida, actes i paraula. Barcelona: Base/Museu d’Història de Catalunya, 2010.

COLOM MATEU, Miquel. Glossari general lul·lià. Mallorca: Moll, 1982, 5 vols.

Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y principado de Cataluña, Madrid: Real Academia de la Historia, 1896-1922, 26 vols.

COULON, Damien. “Barcelona en las redes mercantiles marítimas y terrestres del gran comercio en la Baja Edad Media”, Barcelona. Quaderns d’Història: 18 (2012): 147-182.

CUBELES I BONET, Albert; Puig i Verdaguer, Ferran. “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”, Drassana: 11 (2003): 50-61.

CUBELES I BONET, Albert. “La Drassana de la Ciutat i la nova Drassana Reial als segles XIII i XIV”, Barcelona. Quaderns d’Historia: 21 (2014): 79-94.

DÍAZ BORRÀS, Andrés; Cariñena Balaguer, Rafael. “La ruta marítima Valencia-Alejandría y la promoción comunal de la construcción naval durante la Edad Media”. I Simposio de historia de las técnicas. La construcción naval y la navegación (Cantabria, 26, 27 y 28 octubre 1995). Santander: Universidad de Cantabria, 1996, 446-447.

DÍAZ BORRÁS, Andrés; CARIÑENA BALAGUER, RAFAEL. “Varado y desarmamento de galeras en la Valencia del tránsito del siglo XIV al XV. Un esquema de trabajo teórico”. I Simposio de historia de las técnicas. La construcción naval y la navegación (Cantabria, 26, 27 y 28 octubre 1995). Santander: Universidad de Cantabria, 1996, 133-142.

EIXIMENIS, Francesc. Regiment de la cosa pública, edició crítica de David Guixeras Olivet. Barcelona: Barcino, 2021.

ESTRADA-RIUS, Albert. La Drassana Reial de Barcelona. Organització institucional i construcció naval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2004.

FERRER I MALLOL, Maria Teresa. “Boscos i deveses a la Corona Catalano-aragonesa (segles XIV-XV).” Anuario de Estudios Medievales, 20 (1990): 485-539.

FERRER NAVARRO, R. Comercio medieval valenciano. Coses vedades, en 1393. València, 1975.

FERRER NAVARRO, R. La exportación valenciana en el siglo XIV. Saragossa: CSIC, 1977.

FERRER PÉREZ, Vicente. “Els boscos valencians i la construcció naval en la segona meitat del segle XVIII.” Cuadernos de Geografía, 69-70 (2001): 23-52.

GARCIA I SANZ, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977.

GARCIA I SANZ, Arcadi; COLL I JULIÀ, Núria. Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. Barcelona: Fundació Noguera, 1994.

GIL ONCINA, Antonio. “Importancia y desaparición de un uso tradicional del agua: la flotación de maderas.” Eria, 69 (2006): 57-74.

GUAL CAMARENA, Manuel. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV). Tarragona, 1968.

GUÉROUT, Max. “Épave de la Lomellina (1516). Système d’épuisement des eaux de cale.” Archeologia Postmedievale, 18 (2014): 47-59.

GUÉROUT, Max; RIETH, Éric; Gassend, Jean-Marie. Le navire génois de Villefranche. Un naufrage de 1516? Archaeonautica, 9, 1989.

GUIBAL, Frédéric. “Annex 6. Analyse xylologique et dendrochronologique de l’épave Culip VI”, In: Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, Xavier Nieto i Xim Raurich (coords.). Girona: Generalitat de Catalunya, 1998, 267.

GUIRAL-HADZIIOSSIF, Jacqueline. Valence, port méditerranéen au XV siècle (1410-1525). París: Publications de la Sorbonne, 1986.

HINOJOSA MONTALVO, José. Cuentas de la industria naval (1406 y 1415). València, 1973.

IZQUIERDO, Teresa. “Veedors, marquejadors, maestros: el valor de la experiència en la carpintería medieval. El ejemplo valenciano”. Anuario de Estudios Medievales, 44/2 (2014): 885-910.

JÉZÉGOU, Marie-Pierre. “Le gréement des navires catalans aux XIV et XV siècles d’après les textes et l’iconographie”. L’Homme Méditerranéen et la Mer. Actes 3 Congrès Internationale d’études des cultures de la Méditerranée occidentale (Jerba, avril 1981), Tunis, 1985, 222-232.

JUNYENT MOLINS, Pol: “«Als calafats e mestres d'axe e altres qui obrat e lavorat ban». La construcción de la galera real de Alfonso el Magnánimo en 1431”, In: Trabajar en la ciudad medieval europea, Solórzano Telechea, Jesús Ángel; Sousa Melo, Arnaldo (Coords.). Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2018, 209-235.

LÓPEZ DE ROMA, María Teresa. “Annex 5. Informe sobre identificación anatómica de varias muestras de madera sumergidas”, In: Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, Xavier Nieto i Xim Raurich (coords.). Girona: Generalitat de Catalunya, 1998, 264.

MADURELL I MARIMÓN, José María. “Antiguas construcciones de naves (1316-1740).” Hispania, 28 (1968): 159-196 i 357-391.

MASSIP I FONOLLOSA, Jesús (ed.). Costums de Tortosa. Barcelona: Fundació Noguera, 1996.

MONTOYA BELEÑA, Santiago. Gancheros y maderadas por los ríos valencianos para la construcción de barcos, In: El comercio y el Mediterráneo. València y la cultura del mar. Aguilar, I. (ed.). València: Generalitat Valenciana, 2006,

MORRO I VENY, Guillem. La marina medieval catalana del segle XIV. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2003.

MORRO I VENY, Guillem. “La construcció naval a la Drassana Reial de Barcelona en vespres de la campanya de 1354.” In: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813, Barcelona Quaderns d’Història. Grau, Ramon (coord.). 21 (2014): 113-124.

MORRO I VENY, Guillem. La marina medieval mallorquina (1250-1450). Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2009.

PALOU, Hug; RIETH, Eric; IZAGUIRRE; Manu; JOVER, Anna; NIETO; Xavier; PUJOL, Marcel; RAURICH, Xim; APESTEGUI, Cruz. Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, In: Xavier NIETO, Xim RAURICH (coords.), Girona: Generalitat de Catalunya, 1998.

PÉREZ, D.; PASCUAL, E. “Algunos aspectos del comercio valenciano a fines del siglo XIV”. VII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Barcelona, 1962, vol. II.

PUJADES I BATALLER, Ramon J.; SOBERÓN RODRÍGUEZ, Mikel; CUBELES I BONET, Albert; “Entre el realisme i la idealització: la façana marítima de Barcelona i les vistes urbanes, 1450-1697”; In: Vistes panoràmiques, cartes militars i plànols urbanístics a Barcelona del segle XVI al XIX, Ramon Grau, Carme Montaner (eds.). Barcelona, 2020, 76-103.

PUJOL I HAMELINK, Marcel. «Estudi descriptiu i anàlisi del buc», In: Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem (Castelldefels, Baix Llobregat). Xavier Nieto (coord.), Barcelona: Generalitat de Catalunya (Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1), 1992, 29-48.

PUJOL I HAMELINK, Marcel. “Medieval shipbuilding in Catalonia, Spain (13th-15th centuries: one principle, different processes”. The International Journal of Nautical Archaeology, 45 (2016): 283-295.

PUJOL I HAMELINK, Marcel. La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses. Barcelona: Diputació de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans, 2018.

PUJOL I HAMELINK, Marcel; MORENO EXPÓSITO, Iñaki. “La construcció de galeres a la Drassana de Barcelona (segles XVII-XVIII): estudi d’un escar i dues basses per a emmagatzemar fusta”. In: Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014). Barcelona: Ajuntament de Barcelona – ACCRAM, 2015, vol. I, 197-210.

RAURICH, Xim; PUJOL, Marcel; MARTÍN, Albert; JOVER, Anna; IZQUIERDO, Pere; GARRIDO, Ernesto. Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem (Castelldefels, Baix Llobregat). Xavier NIETO (coord.). Barcelona: Generalitat de Catalunya (Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1), 1992.

RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, Eduardo José; TERUELO DE LUIS, Francesc Xavier. “La barca de panescalm de Jaume Pertegàs: un estudi de construcció naval.” Drassana, 2 (1994): 26-33.

ROSSELLÓ, Ramon. “Comerç entre València i Menorca (1381-1410)”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988): 171-177.

ROVIRA I SOLÀ, M. “La construcció del pont de Sant Boi de Llobregat (1278-1315)”, Homenatge a la memòria del prof. D. Emilio Sáez. Aplec d’estudis dels seus deixebles i col·laboradors, Barcelona: Universitat de Barcelona – Institució Milà i Fontanals, CSIC, 1989, 333-347.

SALICRÚ I LLUCH, Roser. “«Perquè la pega se fa a Mataró e per la costa del Maresma (...)» i «de taules de pi (...) en lo Maresma (...) ne ha per proveir tot lo món». L’explotació dels recursos forestals mataronins a la Baixa Edat Mitjana”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 100 (2011): 8-15.

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Manuel. “Le financement des flottes royales de Catalogne au milieu du XIV siècle (1353-1356)”, In: Les ports et la navigation en Méditerranée au Moyen Âge. G. Fabre, D. Le Bévec, D. Menjot (eds.). Montpeller: Manuscrit, 2009, 247-256.

SANCHIS DEUSA, Carme; Piqueras Haba, Juan. “La conducció fluvial de fusta a València (segles XIII-XX).” Cuadernos de Geografía, 69/70 (2001): 195-214.

SIMBULA, P.F. “Il bosco in Sardegna nel Medioevo”, Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999): 1067-1080.

SOLDEVILA, Ferran. Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels Feits del rei en Jaume, revisat per Jordi Bruguera i Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007.

SORIANO MARTÍ, J. “Aprovechamiento y funciones del bosque en ocho siglos de historia forestal en Els Ports (Castelló).” Millars. Espai i Història, 18 (1995): 79-93.

UDINA ABELLÓ, Antoni Maria. “Los costes de las galeras en el siglo XV. La galera ‘Sant Narcís’, destinada a las comunicaciones con Italia.” Anuario de Estudios Medievales, 10 (1980): 734-739.

UNALI, Anna. Mariners, pirates i corsaris catalans a l’època medieval. Barcelona: La Magrana, 1986.

VAQUER BENNASAR, Onofre. El comerç marítim de Mallorca (1448-1531). Palma de Mallorca: El Tall, 2001.

VIDAL FRANQUET, Jacobo; “«Con su madera se hacen Alfarjes para edificios regios»: Tortosa como centro de producción y distribución de madera para la construcción”, SUMMA. Revista de Cultures Medievals: 6 (2015): 25-47.