Dossier
“De la fusta fa hom naus”: El proveïment de fusta per a la construcció naval a Barcelona durant els segles XIV i XV
Paraules clau
construcció naval; galeres; nau; Catalunya; boscos
Publicat:
08-03-2023DOI:
https://doi.org/10.51829/Drassana.30.689
Vol. 30 (2022):Drassana 30
Resum
Barcelona va ser el principal port de construcció naval de la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana. Fruit d’aquesta activitat destaquen les embarcacions mercants i pesqueres construïdes al sector nord i centre de l’Arenal, mentre que al sud, a la Drassana s’hi construïen i emmagatzemaven les galeres i embarcacions afins, amb funcions militars. Totes aquestes embarcacions van ser proveïdes amb fusta procedent dels boscos pròxims a la ciutat, però també d’altra fusta, sobretot pi, procedent del Maresme, Solsona, Tortosa i València. Per a peces de característiques especials, calia faig i avet que, tot sovint, venien de boscos molt més llunyans.
Agències de suport
- HAR2013-48433-C2-1-P (Ministerio de Economía y Competitividad)
- CAIMM-2014-SGR1559 (Dep. Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya)
Referències
ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Tomàs de Borja. Diccionari Català-Valencià-Balear. Ciutat de Mallorca: Moll, 1930-1962, 10 vols.
ARCINIEGA GARCÍA, Luis. “El abastecimiento fluvial de madera al reino de Valencia”, In: La Cruz de los Tres Reinos. Espacio y tiempo en un territorio de frontera. J. Montesinos, C. Poyato (eds.). Conca: Universidad de Castilla-La Mancha, 2011, 99-134.
ARCINIEGA GARCÍA, Luis., “La madera de Castilla en la construcción valenciana de la Edad Moderna”, In: Arquitectura en construcción. A. Serra Desfilis (ed.). València: Universitat de València, 2010 283-344.
BONNASSIE, Pierre. La organización del trabajo en Barcelona a finales del siglo XV. Barcelona: CSIC, 1975.
CABANES, M.D. Comercio medieval valenciano. Coses vedades, en 1381. València, 1971.
CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio de. Memorias históricas sobre la marina, el comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Madrid: Antonio de Sancha, 1779-1792, 4 vols. Reedició anotada i revisada per E. Giralt i Raventós i C. Batlle i Gallart, Barcelona, 1961-1963, 3 vols.
CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio de. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón aprobadas por el rey Pedro IV, año MCCCLIV. Madrid: Imprenta Real, 1787.
CARRÈRE, Claude. Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés (1380-1462). Paris-La Haye: Mouton, 1967, 2 vols. Traduït al català a càrrec de H. Grau de Duran: Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi. Barcelona: Curial (Documents de cultura, 11), 1977-1978, 2 vols.
CASAS HOMS, Josep Maria. “Reparació d’una galera l’any 1390.” Miscelánea de Textos Medievales, 2 (1974): 167-217.
CINGOLANI, Stefano Maria. Pere el Gran. Vida, actes i paraula. Barcelona: Base/Museu d’Història de Catalunya, 2010.
COLOM MATEU, Miquel. Glossari general lul·lià. Mallorca: Moll, 1982, 5 vols.
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y principado de Cataluña, Madrid: Real Academia de la Historia, 1896-1922, 26 vols.
COULON, Damien. “Barcelona en las redes mercantiles marítimas y terrestres del gran comercio en la Baja Edad Media”, Barcelona. Quaderns d’Història: 18 (2012): 147-182.
CUBELES I BONET, Albert; Puig i Verdaguer, Ferran. “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”, Drassana: 11 (2003): 50-61.
CUBELES I BONET, Albert. “La Drassana de la Ciutat i la nova Drassana Reial als segles XIII i XIV”, Barcelona. Quaderns d’Historia: 21 (2014): 79-94.
DÍAZ BORRÀS, Andrés; Cariñena Balaguer, Rafael. “La ruta marítima Valencia-Alejandría y la promoción comunal de la construcción naval durante la Edad Media”. I Simposio de historia de las técnicas. La construcción naval y la navegación (Cantabria, 26, 27 y 28 octubre 1995). Santander: Universidad de Cantabria, 1996, 446-447.
DÍAZ BORRÁS, Andrés; CARIÑENA BALAGUER, RAFAEL. “Varado y desarmamento de galeras en la Valencia del tránsito del siglo XIV al XV. Un esquema de trabajo teórico”. I Simposio de historia de las técnicas. La construcción naval y la navegación (Cantabria, 26, 27 y 28 octubre 1995). Santander: Universidad de Cantabria, 1996, 133-142.
EIXIMENIS, Francesc. Regiment de la cosa pública, edició crítica de David Guixeras Olivet. Barcelona: Barcino, 2021.
ESTRADA-RIUS, Albert. La Drassana Reial de Barcelona. Organització institucional i construcció naval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2004.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa. “Boscos i deveses a la Corona Catalano-aragonesa (segles XIV-XV).” Anuario de Estudios Medievales, 20 (1990): 485-539.
FERRER NAVARRO, R. Comercio medieval valenciano. Coses vedades, en 1393. València, 1975.
FERRER NAVARRO, R. La exportación valenciana en el siglo XIV. Saragossa: CSIC, 1977.
FERRER PÉREZ, Vicente. “Els boscos valencians i la construcció naval en la segona meitat del segle XVIII.” Cuadernos de Geografía, 69-70 (2001): 23-52.
GARCIA I SANZ, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977.
GARCIA I SANZ, Arcadi; COLL I JULIÀ, Núria. Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. Barcelona: Fundació Noguera, 1994.
GIL ONCINA, Antonio. “Importancia y desaparición de un uso tradicional del agua: la flotación de maderas.” Eria, 69 (2006): 57-74.
GUAL CAMARENA, Manuel. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV). Tarragona, 1968.
GUÉROUT, Max. “Épave de la Lomellina (1516). Système d’épuisement des eaux de cale.” Archeologia Postmedievale, 18 (2014): 47-59.
GUÉROUT, Max; RIETH, Éric; Gassend, Jean-Marie. Le navire génois de Villefranche. Un naufrage de 1516? Archaeonautica, 9, 1989.
GUIBAL, Frédéric. “Annex 6. Analyse xylologique et dendrochronologique de l’épave Culip VI”, In: Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, Xavier Nieto i Xim Raurich (coords.). Girona: Generalitat de Catalunya, 1998, 267.
GUIRAL-HADZIIOSSIF, Jacqueline. Valence, port méditerranéen au XV siècle (1410-1525). París: Publications de la Sorbonne, 1986.
HINOJOSA MONTALVO, José. Cuentas de la industria naval (1406 y 1415). València, 1973.
IZQUIERDO, Teresa. “Veedors, marquejadors, maestros: el valor de la experiència en la carpintería medieval. El ejemplo valenciano”. Anuario de Estudios Medievales, 44/2 (2014): 885-910.
JÉZÉGOU, Marie-Pierre. “Le gréement des navires catalans aux XIV et XV siècles d’après les textes et l’iconographie”. L’Homme Méditerranéen et la Mer. Actes 3 Congrès Internationale d’études des cultures de la Méditerranée occidentale (Jerba, avril 1981), Tunis, 1985, 222-232.
JUNYENT MOLINS, Pol: “«Als calafats e mestres d'axe e altres qui obrat e lavorat ban». La construcción de la galera real de Alfonso el Magnánimo en 1431”, In: Trabajar en la ciudad medieval europea, Solórzano Telechea, Jesús Ángel; Sousa Melo, Arnaldo (Coords.). Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2018, 209-235.
LÓPEZ DE ROMA, María Teresa. “Annex 5. Informe sobre identificación anatómica de varias muestras de madera sumergidas”, In: Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, Xavier Nieto i Xim Raurich (coords.). Girona: Generalitat de Catalunya, 1998, 264.
MADURELL I MARIMÓN, José María. “Antiguas construcciones de naves (1316-1740).” Hispania, 28 (1968): 159-196 i 357-391.
MASSIP I FONOLLOSA, Jesús (ed.). Costums de Tortosa. Barcelona: Fundació Noguera, 1996.
MONTOYA BELEÑA, Santiago. Gancheros y maderadas por los ríos valencianos para la construcción de barcos, In: El comercio y el Mediterráneo. València y la cultura del mar. Aguilar, I. (ed.). València: Generalitat Valenciana, 2006,
MORRO I VENY, Guillem. La marina medieval catalana del segle XIV. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2003.
MORRO I VENY, Guillem. “La construcció naval a la Drassana Reial de Barcelona en vespres de la campanya de 1354.” In: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813, Barcelona Quaderns d’Història. Grau, Ramon (coord.). 21 (2014): 113-124.
MORRO I VENY, Guillem. La marina medieval mallorquina (1250-1450). Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2009.
PALOU, Hug; RIETH, Eric; IZAGUIRRE; Manu; JOVER, Anna; NIETO; Xavier; PUJOL, Marcel; RAURICH, Xim; APESTEGUI, Cruz. Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, In: Xavier NIETO, Xim RAURICH (coords.), Girona: Generalitat de Catalunya, 1998.
PÉREZ, D.; PASCUAL, E. “Algunos aspectos del comercio valenciano a fines del siglo XIV”. VII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Barcelona, 1962, vol. II.
PUJADES I BATALLER, Ramon J.; SOBERÓN RODRÍGUEZ, Mikel; CUBELES I BONET, Albert; “Entre el realisme i la idealització: la façana marítima de Barcelona i les vistes urbanes, 1450-1697”; In: Vistes panoràmiques, cartes militars i plànols urbanístics a Barcelona del segle XVI al XIX, Ramon Grau, Carme Montaner (eds.). Barcelona, 2020, 76-103.
PUJOL I HAMELINK, Marcel. «Estudi descriptiu i anàlisi del buc», In: Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem (Castelldefels, Baix Llobregat). Xavier Nieto (coord.), Barcelona: Generalitat de Catalunya (Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1), 1992, 29-48.
PUJOL I HAMELINK, Marcel. “Medieval shipbuilding in Catalonia, Spain (13th-15th centuries: one principle, different processes”. The International Journal of Nautical Archaeology, 45 (2016): 283-295.
PUJOL I HAMELINK, Marcel. La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses. Barcelona: Diputació de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans, 2018.
PUJOL I HAMELINK, Marcel; MORENO EXPÓSITO, Iñaki. “La construcció de galeres a la Drassana de Barcelona (segles XVII-XVIII): estudi d’un escar i dues basses per a emmagatzemar fusta”. In: Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014). Barcelona: Ajuntament de Barcelona – ACCRAM, 2015, vol. I, 197-210.
RAURICH, Xim; PUJOL, Marcel; MARTÍN, Albert; JOVER, Anna; IZQUIERDO, Pere; GARRIDO, Ernesto. Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem (Castelldefels, Baix Llobregat). Xavier NIETO (coord.). Barcelona: Generalitat de Catalunya (Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1), 1992.
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, Eduardo José; TERUELO DE LUIS, Francesc Xavier. “La barca de panescalm de Jaume Pertegàs: un estudi de construcció naval.” Drassana, 2 (1994): 26-33.
ROSSELLÓ, Ramon. “Comerç entre València i Menorca (1381-1410)”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988): 171-177.
ROVIRA I SOLÀ, M. “La construcció del pont de Sant Boi de Llobregat (1278-1315)”, Homenatge a la memòria del prof. D. Emilio Sáez. Aplec d’estudis dels seus deixebles i col·laboradors, Barcelona: Universitat de Barcelona – Institució Milà i Fontanals, CSIC, 1989, 333-347.
SALICRÚ I LLUCH, Roser. “«Perquè la pega se fa a Mataró e per la costa del Maresma (...)» i «de taules de pi (...) en lo Maresma (...) ne ha per proveir tot lo món». L’explotació dels recursos forestals mataronins a la Baixa Edat Mitjana”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 100 (2011): 8-15.
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Manuel. “Le financement des flottes royales de Catalogne au milieu du XIV siècle (1353-1356)”, In: Les ports et la navigation en Méditerranée au Moyen Âge. G. Fabre, D. Le Bévec, D. Menjot (eds.). Montpeller: Manuscrit, 2009, 247-256.
SANCHIS DEUSA, Carme; Piqueras Haba, Juan. “La conducció fluvial de fusta a València (segles XIII-XX).” Cuadernos de Geografía, 69/70 (2001): 195-214.
SIMBULA, P.F. “Il bosco in Sardegna nel Medioevo”, Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999): 1067-1080.
SOLDEVILA, Ferran. Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels Feits del rei en Jaume, revisat per Jordi Bruguera i Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007.
SORIANO MARTÍ, J. “Aprovechamiento y funciones del bosque en ocho siglos de historia forestal en Els Ports (Castelló).” Millars. Espai i Història, 18 (1995): 79-93.
UDINA ABELLÓ, Antoni Maria. “Los costes de las galeras en el siglo XV. La galera ‘Sant Narcís’, destinada a las comunicaciones con Italia.” Anuario de Estudios Medievales, 10 (1980): 734-739.
UNALI, Anna. Mariners, pirates i corsaris catalans a l’època medieval. Barcelona: La Magrana, 1986.
VAQUER BENNASAR, Onofre. El comerç marítim de Mallorca (1448-1531). Palma de Mallorca: El Tall, 2001.
VIDAL FRANQUET, Jacobo; “«Con su madera se hacen Alfarjes para edificios regios»: Tortosa como centro de producción y distribución de madera para la construcción”, SUMMA. Revista de Cultures Medievals: 6 (2015): 25-47.
ARCINIEGA GARCÍA, Luis. “El abastecimiento fluvial de madera al reino de Valencia”, In: La Cruz de los Tres Reinos. Espacio y tiempo en un territorio de frontera. J. Montesinos, C. Poyato (eds.). Conca: Universidad de Castilla-La Mancha, 2011, 99-134.
ARCINIEGA GARCÍA, Luis., “La madera de Castilla en la construcción valenciana de la Edad Moderna”, In: Arquitectura en construcción. A. Serra Desfilis (ed.). València: Universitat de València, 2010 283-344.
BONNASSIE, Pierre. La organización del trabajo en Barcelona a finales del siglo XV. Barcelona: CSIC, 1975.
CABANES, M.D. Comercio medieval valenciano. Coses vedades, en 1381. València, 1971.
CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio de. Memorias históricas sobre la marina, el comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Madrid: Antonio de Sancha, 1779-1792, 4 vols. Reedició anotada i revisada per E. Giralt i Raventós i C. Batlle i Gallart, Barcelona, 1961-1963, 3 vols.
CAPMANY Y DE MONTPALAU, Antonio de. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón aprobadas por el rey Pedro IV, año MCCCLIV. Madrid: Imprenta Real, 1787.
CARRÈRE, Claude. Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés (1380-1462). Paris-La Haye: Mouton, 1967, 2 vols. Traduït al català a càrrec de H. Grau de Duran: Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi. Barcelona: Curial (Documents de cultura, 11), 1977-1978, 2 vols.
CASAS HOMS, Josep Maria. “Reparació d’una galera l’any 1390.” Miscelánea de Textos Medievales, 2 (1974): 167-217.
CINGOLANI, Stefano Maria. Pere el Gran. Vida, actes i paraula. Barcelona: Base/Museu d’Història de Catalunya, 2010.
COLOM MATEU, Miquel. Glossari general lul·lià. Mallorca: Moll, 1982, 5 vols.
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y principado de Cataluña, Madrid: Real Academia de la Historia, 1896-1922, 26 vols.
COULON, Damien. “Barcelona en las redes mercantiles marítimas y terrestres del gran comercio en la Baja Edad Media”, Barcelona. Quaderns d’Història: 18 (2012): 147-182.
CUBELES I BONET, Albert; Puig i Verdaguer, Ferran. “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”, Drassana: 11 (2003): 50-61.
CUBELES I BONET, Albert. “La Drassana de la Ciutat i la nova Drassana Reial als segles XIII i XIV”, Barcelona. Quaderns d’Historia: 21 (2014): 79-94.
DÍAZ BORRÀS, Andrés; Cariñena Balaguer, Rafael. “La ruta marítima Valencia-Alejandría y la promoción comunal de la construcción naval durante la Edad Media”. I Simposio de historia de las técnicas. La construcción naval y la navegación (Cantabria, 26, 27 y 28 octubre 1995). Santander: Universidad de Cantabria, 1996, 446-447.
DÍAZ BORRÁS, Andrés; CARIÑENA BALAGUER, RAFAEL. “Varado y desarmamento de galeras en la Valencia del tránsito del siglo XIV al XV. Un esquema de trabajo teórico”. I Simposio de historia de las técnicas. La construcción naval y la navegación (Cantabria, 26, 27 y 28 octubre 1995). Santander: Universidad de Cantabria, 1996, 133-142.
EIXIMENIS, Francesc. Regiment de la cosa pública, edició crítica de David Guixeras Olivet. Barcelona: Barcino, 2021.
ESTRADA-RIUS, Albert. La Drassana Reial de Barcelona. Organització institucional i construcció naval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2004.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa. “Boscos i deveses a la Corona Catalano-aragonesa (segles XIV-XV).” Anuario de Estudios Medievales, 20 (1990): 485-539.
FERRER NAVARRO, R. Comercio medieval valenciano. Coses vedades, en 1393. València, 1975.
FERRER NAVARRO, R. La exportación valenciana en el siglo XIV. Saragossa: CSIC, 1977.
FERRER PÉREZ, Vicente. “Els boscos valencians i la construcció naval en la segona meitat del segle XVIII.” Cuadernos de Geografía, 69-70 (2001): 23-52.
GARCIA I SANZ, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977.
GARCIA I SANZ, Arcadi; COLL I JULIÀ, Núria. Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. Barcelona: Fundació Noguera, 1994.
GIL ONCINA, Antonio. “Importancia y desaparición de un uso tradicional del agua: la flotación de maderas.” Eria, 69 (2006): 57-74.
GUAL CAMARENA, Manuel. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV). Tarragona, 1968.
GUÉROUT, Max. “Épave de la Lomellina (1516). Système d’épuisement des eaux de cale.” Archeologia Postmedievale, 18 (2014): 47-59.
GUÉROUT, Max; RIETH, Éric; Gassend, Jean-Marie. Le navire génois de Villefranche. Un naufrage de 1516? Archaeonautica, 9, 1989.
GUIBAL, Frédéric. “Annex 6. Analyse xylologique et dendrochronologique de l’épave Culip VI”, In: Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, Xavier Nieto i Xim Raurich (coords.). Girona: Generalitat de Catalunya, 1998, 267.
GUIRAL-HADZIIOSSIF, Jacqueline. Valence, port méditerranéen au XV siècle (1410-1525). París: Publications de la Sorbonne, 1986.
HINOJOSA MONTALVO, José. Cuentas de la industria naval (1406 y 1415). València, 1973.
IZQUIERDO, Teresa. “Veedors, marquejadors, maestros: el valor de la experiència en la carpintería medieval. El ejemplo valenciano”. Anuario de Estudios Medievales, 44/2 (2014): 885-910.
JÉZÉGOU, Marie-Pierre. “Le gréement des navires catalans aux XIV et XV siècles d’après les textes et l’iconographie”. L’Homme Méditerranéen et la Mer. Actes 3 Congrès Internationale d’études des cultures de la Méditerranée occidentale (Jerba, avril 1981), Tunis, 1985, 222-232.
JUNYENT MOLINS, Pol: “«Als calafats e mestres d'axe e altres qui obrat e lavorat ban». La construcción de la galera real de Alfonso el Magnánimo en 1431”, In: Trabajar en la ciudad medieval europea, Solórzano Telechea, Jesús Ángel; Sousa Melo, Arnaldo (Coords.). Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2018, 209-235.
LÓPEZ DE ROMA, María Teresa. “Annex 5. Informe sobre identificación anatómica de varias muestras de madera sumergidas”, In: Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, Xavier Nieto i Xim Raurich (coords.). Girona: Generalitat de Catalunya, 1998, 264.
MADURELL I MARIMÓN, José María. “Antiguas construcciones de naves (1316-1740).” Hispania, 28 (1968): 159-196 i 357-391.
MASSIP I FONOLLOSA, Jesús (ed.). Costums de Tortosa. Barcelona: Fundació Noguera, 1996.
MONTOYA BELEÑA, Santiago. Gancheros y maderadas por los ríos valencianos para la construcción de barcos, In: El comercio y el Mediterráneo. València y la cultura del mar. Aguilar, I. (ed.). València: Generalitat Valenciana, 2006,
MORRO I VENY, Guillem. La marina medieval catalana del segle XIV. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2003.
MORRO I VENY, Guillem. “La construcció naval a la Drassana Reial de Barcelona en vespres de la campanya de 1354.” In: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813, Barcelona Quaderns d’Història. Grau, Ramon (coord.). 21 (2014): 113-124.
MORRO I VENY, Guillem. La marina medieval mallorquina (1250-1450). Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2009.
PALOU, Hug; RIETH, Eric; IZAGUIRRE; Manu; JOVER, Anna; NIETO; Xavier; PUJOL, Marcel; RAURICH, Xim; APESTEGUI, Cruz. Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 2. Culip VI, In: Xavier NIETO, Xim RAURICH (coords.), Girona: Generalitat de Catalunya, 1998.
PÉREZ, D.; PASCUAL, E. “Algunos aspectos del comercio valenciano a fines del siglo XIV”. VII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Barcelona, 1962, vol. II.
PUJADES I BATALLER, Ramon J.; SOBERÓN RODRÍGUEZ, Mikel; CUBELES I BONET, Albert; “Entre el realisme i la idealització: la façana marítima de Barcelona i les vistes urbanes, 1450-1697”; In: Vistes panoràmiques, cartes militars i plànols urbanístics a Barcelona del segle XVI al XIX, Ramon Grau, Carme Montaner (eds.). Barcelona, 2020, 76-103.
PUJOL I HAMELINK, Marcel. «Estudi descriptiu i anàlisi del buc», In: Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem (Castelldefels, Baix Llobregat). Xavier Nieto (coord.), Barcelona: Generalitat de Catalunya (Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1), 1992, 29-48.
PUJOL I HAMELINK, Marcel. “Medieval shipbuilding in Catalonia, Spain (13th-15th centuries: one principle, different processes”. The International Journal of Nautical Archaeology, 45 (2016): 283-295.
PUJOL I HAMELINK, Marcel. La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses. Barcelona: Diputació de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans, 2018.
PUJOL I HAMELINK, Marcel; MORENO EXPÓSITO, Iñaki. “La construcció de galeres a la Drassana de Barcelona (segles XVII-XVIII): estudi d’un escar i dues basses per a emmagatzemar fusta”. In: Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014). Barcelona: Ajuntament de Barcelona – ACCRAM, 2015, vol. I, 197-210.
RAURICH, Xim; PUJOL, Marcel; MARTÍN, Albert; JOVER, Anna; IZQUIERDO, Pere; GARRIDO, Ernesto. Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem (Castelldefels, Baix Llobregat). Xavier NIETO (coord.). Barcelona: Generalitat de Catalunya (Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1), 1992.
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, Eduardo José; TERUELO DE LUIS, Francesc Xavier. “La barca de panescalm de Jaume Pertegàs: un estudi de construcció naval.” Drassana, 2 (1994): 26-33.
ROSSELLÓ, Ramon. “Comerç entre València i Menorca (1381-1410)”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988): 171-177.
ROVIRA I SOLÀ, M. “La construcció del pont de Sant Boi de Llobregat (1278-1315)”, Homenatge a la memòria del prof. D. Emilio Sáez. Aplec d’estudis dels seus deixebles i col·laboradors, Barcelona: Universitat de Barcelona – Institució Milà i Fontanals, CSIC, 1989, 333-347.
SALICRÚ I LLUCH, Roser. “«Perquè la pega se fa a Mataró e per la costa del Maresma (...)» i «de taules de pi (...) en lo Maresma (...) ne ha per proveir tot lo món». L’explotació dels recursos forestals mataronins a la Baixa Edat Mitjana”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 100 (2011): 8-15.
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Manuel. “Le financement des flottes royales de Catalogne au milieu du XIV siècle (1353-1356)”, In: Les ports et la navigation en Méditerranée au Moyen Âge. G. Fabre, D. Le Bévec, D. Menjot (eds.). Montpeller: Manuscrit, 2009, 247-256.
SANCHIS DEUSA, Carme; Piqueras Haba, Juan. “La conducció fluvial de fusta a València (segles XIII-XX).” Cuadernos de Geografía, 69/70 (2001): 195-214.
SIMBULA, P.F. “Il bosco in Sardegna nel Medioevo”, Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999): 1067-1080.
SOLDEVILA, Ferran. Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels Feits del rei en Jaume, revisat per Jordi Bruguera i Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007.
SORIANO MARTÍ, J. “Aprovechamiento y funciones del bosque en ocho siglos de historia forestal en Els Ports (Castelló).” Millars. Espai i Història, 18 (1995): 79-93.
UDINA ABELLÓ, Antoni Maria. “Los costes de las galeras en el siglo XV. La galera ‘Sant Narcís’, destinada a las comunicaciones con Italia.” Anuario de Estudios Medievales, 10 (1980): 734-739.
UNALI, Anna. Mariners, pirates i corsaris catalans a l’època medieval. Barcelona: La Magrana, 1986.
VAQUER BENNASAR, Onofre. El comerç marítim de Mallorca (1448-1531). Palma de Mallorca: El Tall, 2001.
VIDAL FRANQUET, Jacobo; “«Con su madera se hacen Alfarjes para edificios regios»: Tortosa como centro de producción y distribución de madera para la construcción”, SUMMA. Revista de Cultures Medievals: 6 (2015): 25-47.
426
712
1138
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Com citar
“De la fusta fa hom naus”: El proveïment de fusta per a la construcció naval a Barcelona durant els segles XIV i XV. (2023). Drassana, 30(30), 150-171. https://doi.org/10.51829/Drassana.30.689