Reportatge

El dia a dia al barri de la Ribera de Barcelona. Una reinterpretació de les fonts en perspectiva de gènere

Aïda Sánchez Martínez

GRAMPMed – Universitat de Barcelona

0000-0002-4255-7283 | aida.sanchezm@alumni.urv.cat

Data de recepció: 19 de febrer 2025
DOI: https://doi.org/10.51829/Drassana.32.725

CC BY-NC-ND

És possible trobar el rastre de l’activitat femenina en les societats marítimes a l’edat mitjana?

Aquest treball ens demostra que si es busquen, sí, que no és tasca fàcil però tampoc impossible, que cal una altra perspectiva.

■ RESUM

En aquest article s’analitzen els resultats de la recerca i del treball basats en les fonts primàries consultades en diferents arxius. L’objectiu ha estat la seva anàlisi amb la finalitat de localitzar, conèixer i situar, des d’una perspectiva socioeconòmica, les dones de la comunitat pescadora del barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona. Aquest treball forma part de la recerca duta a terme per a l’elaboració del XXIV Premi de Recerca Ricart Giralt.

Paraules clau: Barcelona, barri de la Ribera, dones, història medieval, fonts.

Daily life in the Ribera quarter of Barcelona. A re-interpretation of the sources from a gender perspective

■ ABSTRACT

This article analyzes the results of the research and the project based on the primary sources consulted in different archives.

The main goal has been its analysis in order to locate, get to know and place from a socioecomomic perspective the women of the fishing community of Barri de la Ribera.

This project is part of the research carried out for the preparation of the XXIV Ricart Giralt Research Prize.

Keywords: Barcelona, Ribera quarter, women, Middle Age, source.

El día a día en el barrio de la Ribera de Barcelona. Una reinterpretación de las fuentes en perspectiva de género

■ RESUMEN

En este artículo se analizan los resultados de la investigación y del trabajo basados en las fuentes primarias consultadas en diferentes archivos. El objetivo ha sido su análisis con el fin de localizar, conocer y situar, desde una perspectiva socioeconómica, a las mujeres de la comunidad pescadora del barrio de la Ribera. Este trabajo forma parte de la investigación llevada a cabo para la elaboración del XXIV Premio de Investigación Ricart Giralt.

Palabras clave: Barcelona, barrio de la Ribera, mujeres, historia medieval, Fuentes.

■ BREU DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El projecte presentat té com a objectiu estudiar, analitzar i donar visibilitat a les dones de la comunitat pescadora del barri de la Ribera en l’època medieval. Aquest estudi es planteja des de la perspectiva de la història de les dones i la història marítima a la Barcelona medieval. S’ha centrat a recopilar i analitzar les dades existents que es conserven sobre aquests temes, posant una atenció especial en els diversos aspectes que han configurat aquest col·lectiu —les dones de la comunitat pescadora del barri de la Ribera—, com per exemple la solidaritat de grup, el sentit de pertinença i la construcció d’imaginaris socials i col·lectius comuns, entre altres.

Aquesta voluntat de visibilitzar les dones del barri de la Ribera ens obliga a reflexionar sobre els relats tradicionals dominants i a incorporar les dones dins de la comunitat pescadora com a actors importants, així com també a la història com a subjectes, alhora que reivindiquem una activitat mil·lenària molt arrelada a la nostra cultura i societat mediterrània: la pesca. A més, aquest projecte sorgeix de la necessitat d’estudis amb perspectiva de gènere sobre un dels col·lectius amb més tradició, la comunitat pescadora, que forma part de la nostra societat mediterrània i li dona sentit.

Per això, la reflexió proposada inclou una anàlisi de les pràctiques dins les comunitats pescadores a través de l’estudi de la seva quotidianitat i el desenvolupament de l’ofici, amb especial atenció al rol que aquestes pràctiques han jugat en el desenvolupament de constructes socials i en la definició de les relacions socials i de gènere entre homes i dones.

L’àmbit escollit per desenvolupar l’estudi ha estat el barri de la Ribera de Barcelona. Al segle XIII, a causa de la proximitat del barri a la mar i, consegüentment, al sorgiment del comerç i l’expansió marítima, el barri de la Ribera es va posicionar com un important centre comercial i econòmic, així com un pol destacat i dinàmic de l’economia barcelonina. Aquest dinamisme va donar lloc a centenars de transaccions de tota mena que han quedat registrades en llibres notarials i s’han conservat fins a arribar als nostres dies.

Aquestes operacions podien ser fetes normalment per tancar transaccions, formalitzar acords o bé deixar testimoni de deixes o successos considerables per a la vida d’una persona o per a la societat. Els ciutadans que feien ús dels serveis notarials de la ciutat eren de totes les classes socials i de tots els oficis existents a la ciutat, incloent-hi els pescadors i les seves famílies.

En aquest aspecte, ens centrem concretament en la comunitat pescadora, ja que és en aquest barri en què, durant segles, els membres d’aquesta comunitat vivien i realitzaven les seves transaccions econòmiques. Cal tenir present que no ens referim només a afers estrictament vinculats a la venda de les captures —una de les formes més habituals i conegudes de subsistència de les famílies dels pescadors— o a transaccions de barques, sinó també a activitats socials i personals (és a dir, a aspectes de la vida quotidiana com ara els matrimonis, les defuncions, les relacions interpersonals de tota mena que, ocasionalment —si no sovint—, deixen testimonis escrits o generen documentació que hi és vinculada). És en relació amb totes aquestes pràctiques que volem desenvolupar aquest projecte.

En general, els relats fins ara existents que s’han dut a terme en els estudis marítims centrats en la societat pescadora ens han narrat una diferenciació de tasques segons el gènere. Així, els homes eren els principals encarregats de la captura i de mantenir la família; en canvi, les dones hi eren presents contribuint en la vida —duent a terme cures i desenvolupant tasques domèstiques— i en el treball mitjançant l’elaboració, la confecció i la reparació de les arts de pesca.

En aquesta lectura del relat tradicional, les dones no han tingut mai cabuda com a subjectes del desenvolupament econòmic de la comunitat, del barri i de la ciutat, per la qual cosa han estat relegades a un rol secundari que les ha menystingut i els ha restat importància. Tanmateix, en realitat, durant l’edat mitjana i també a posteriori, les dones van desenvolupar un paper important dins de la comunitat pescadora, la qual cosa també es pot comprovar al barri de la Ribera. Més enllà de les tasques conegudes, estudiades i fins ara destacades, les dones han estat subjectes actius de la societat, fet que pretenem demostrar a partir de l’execució d’aquest projecte.

Contradient el relat instaurat fins el moment, la consulta prèvia que s’ha fet de les fonts que s’estudiaran ens mostra clarament una activitat plena i una intervenció directa per part de les dones en tots els afers socials i econòmics. La seva presència era absoluta i totalment integrada a la comunitat: s’hi feien socialment presents i, de fet, ben sovint també participaven en les transaccions i en molts d’altres aspectes que calia formalitzar davant de notari. Tenien, doncs, un paper actiu i també fonamental en certs aspectes com, per exemple, el del patrimoni i la seva gestió, la transmissió cultural, la transmissió dels aprenentatges informals i, sobretot, en l’educació dels valors de gènere.

■ SITUACIÓ DEL BARRI DE LA RIBERA

El creixement de la ciutat de Barcelona i, en conseqüència, l’augment de població fan que sorgeixin assentaments fora dels límits establerts per la muralla romana cap al segle x.¹ Un d’aquests assentaments, situat vora de la platja i localitzat entre l’espai exterior de la muralla i el rec comtal², donarà lloc a un nou nucli de població al segle XI: Vilanova de la Mar³.

Seguint els estudis basats en el creixement de la ciutat fora muralles, sembla que el desenvolupament de la Vilanova es produeix vora l’església romànica de Santa Maria de les Arenes. En aquest aspecte el debat és obert, ja que els diversos estudis i conferències, entre els qual destaca el del Dr. Banks, ho posen en dubte. La teoria de Banks és que, fins al moment, tota la documentació fa referencia a l’església com a Santa Maria del Mar, tot i que la seva situació geogràfica realment es molt propera als arenals de vora el port de la ciutat⁴, a pesar que no n’agafa el nom. Un debat que Riu també denomina com a orígens foscos en el seu article «El barri barceloní de Santa Maria del Mar l’any 1363», però que no arriba a desenvolupar de manera concreta, tot i que sí que ho deixa entreveure.

Sigui com sigui, l’establiment d’aquest nou burg tan a prop de la platja fa que els seus habitants tinguin una relació directa i estreta amb la mar, principalment pel desenvolupament de les tasques relatives al seu ofici. La conseqüència de basar i desenvolupar la seva economia en els afers marítims va ser que l’economia va créixer, la demografia va anar en augment i el barri es va acabar posicionant com un dels principals de la ciutat.

Segons Tintó, la connexió d’aquest nou burg amb la ciutat va ser crucial per a l’establiment de les activitats comercials a la Ribera vinculades amb la mar:

el portal major de la muralla romana de la ciutat, que connectava amb la plaça del blat⁵ i d’allí sortia el camí de mar, que conduïa als sorrals on arribaven les mercaderies transportades per les naus⁶.

Principalment, els residents d’aquesta zona eren comerciants, pescadors, mariners i mercaders. Aquests últims agafen una rellevància especial, ja que progressivament es van enriquint gràcies al comerç marítim, que situa la ciutat de Barcelona i el seu port com una de les principals potències del Mediterrani. L’augment de transaccions i d’activitats va fer que el barri es consolidés com a centre neuràlgic del comerç barceloní. Sense cap mena de dubte, amb l’adopció d’aquest rol per part del barri de la Ribera, la ciutat de Barcelona i la vida que s’hi desenvolupava miraven cap a la mar i hi giraven al voltant.

Al segle XIII, durant el regnat del rei Jaume i, hi ha un auge important del comerç marítim. El desenvolupament del barri va provocar que hi anessin sorgint d’altres oficis no vinculats directament a la mar, la qual cosa fa que el burg creixi. D’aquesta manera, el nucli es va consolidant i experimenta un augment demogràfic tal que, consegüentment, en sorgeixen noves necessitats. S’eixampla, doncs, el ventall d’oficis, com és el cas dels argenters, boters, blanquers, paraires, drapers, sabaters, ferrers... i s’arriba a la xifra de 117 oficis diferents (Riu, 2005). Aquest fet queda evidenciat en els noms dels carrers del barri de la Ribera que rodegen l’església de Santa Maria del Mar; és a dir, podem resseguir l’existència de gremis gràcies a la toponímia actual que encara es vigent als carrers del barri. Alguns dels exemples són: carrer de l’Esparteria, carrer de les Caputxes, carrer dels Mirallers, carrer de l’Espaseria, entre molts altres. Clarament, aquests topònims dibuixen la imatge d’un barri actiu i molt divers, habitat principalment per treballadors, artesans agrupats en gremis i mercaders.

És amb el creixement del nucli antic de la ciutat de Barcelona que Vilanova de la Mar comença a integrar-se dins de la trama urbana de la ciutat⁷ i, a partir de la construcció de la nova muralla (1285-1295), aquest espai queda integrat totalment a la ciutat de Barcelona.

La prosperitat que presentava aquesta nova barriada anava atraient nous habitants fins al punt que, segons Tintó, es va arribar a convertir en un dels barris més poblats de la Barcelona del moment. La bonança econòmica i el ràpid creixement demogràfic van generar noves necessitats i que la capacitat de l’església de Santa Maria del Mar fos insuficient per acollir tots els fidels. D’aquesta manera, van ser els mateixos veïns del barri els qui van promoure i van construir una nova església adaptada a les noves necessitats.

Així doncs, el desenvolupament i creixement urbà de la ciutat provoca que Vilanova de la Mar entri a formar part de Barcelona i del seu traçat urbà delimitat per les modificacions realitzades a la muralla. Aquesta transformació urbanística afavoreix la consolidació del barri, la qual cosa dona pas a una nova identitat. A partir d’aleshores, el barri passa a ser denominat com a barri de la Ribera⁸.

■ FONTS

Abans de començar amb les fonts i el tractament de les dades, cal incidir en les dificultats pròpies i personals per desenvolupar aquesta recerca. Vaig encetar el treball d’aquest premi com un gran repte: partia amb un coneixement limitat i unes mancances importants en la lectura de documents medievals i en paleografia. Gràcies a les hores de classe totalment desinteressades de la Dra. Coral Cuadrada i Majó i de l’historiador i professor Ramon Sarobe Huesca, he pogut fer una lectura i un buidatge acurats que m’han permès interpretar les fonts seleccionades i proposades per al desenvolupament d’aquest estudi, que pretén posar en relleu el paper de les dones en un espai i un temps concrets.

És evident que la historiografia més tradicional ha promogut la creença que les dones no figuren a la documentació, motiu pel qual hi ha una manca d’estudis amb perspectiva de gènere. A més, si se centra la cerca en el poble menut, és a dir, en col·lectius que s’han considerat amb poca rellevància, com poden ser els pescadors, aquesta creença encara es magnifica més.

La raó principal és que la història sempre ha tendit a ser escrita des del punt de vista masculí i des de l’heteropatriarcat. En conseqüència, s’ha enfocat principalment en les grans efemèrides i els esdeveniments protagonitzats per una minoria: les elits. La realitat, tanmateix, és que els estudis que s’han portat a terme en els últims anys, sobretot els centrats en la història social i la microhistòria, demostren tot el contrari, que les no-elits també protagonitzen la documentació i que les dones hi són ben presents.

En el cas concret que presentem, parlem de documentació que resta en llibres notarials, llibres sacramentals, epistolars o diversos registres. El buidatge i el treball d’aquest tipus de documentació ens poden dotar d’informació relativa a aspectes familiars o personals que ens ajudin a conèixer, estudiar i complementar aquesta altra visió i perspectiva de la història.

Aquest estudi s’ha basat plenament en la documentació notarial. Es tracta d’una documentació de primer ordre que esdevé indispensable per a la recerca i l’estudi de la història social i que ens aporta una gran quantitat d’informació; en aquest cas en concret, sobretot informació de gran interès socioeconòmic. L’anàlisi acurada d’aquestes fonts ens reflecteix la vida quotidiana, el dia a dia, de les persones que formaven part d’aquesta societat, incloent-hi les dones.

Respecte a les fonts primàries, no podem obviar la gran quantitat de fonts trobades referents a persones de la comunitat pescadora i, més concretament, a pescadors. Si hi apliquem l’anàlisi des de la perspectiva de gènere, és cert que les dones apareixen a la documentació, hi són presents i les hi trobem, però cal saber com buscar-les i on.

En aquest estudi s’han buidat més de 15.000 imatges digitalitzades, de les quals s’han obtingut prop d’unes quatre-centes referències de dones. Aquestes dades evidencien la dificultat del procés i la laboriositat de la tasca. No obstant això, val a dir que la informació que s’ha extret és suficient per poder abordar l’estudi des de diverses perspectives, per obrir-hi nombroses possibilitats, fet que en garanteix la qualitat i l’aportació de noves visions que ajuden a veure la història amb altres enfocaments.

De la revisió i buidatge exhaustiu i sistemàtic d’aquesta documentació, se n’han pogut extreure noms femenins de totes les parts implicades: venedores, compradores, donants, beneficiàries, declarants... En definitiva, detalls que ajuden a començar a conèixer i comprendre aspectes sobre la vida i el dia a dia de les dones d’aquesta comunitat, un tema inèdit fins al moment.

Així mateix s’han utilitzat fonts notarials que s’han pogut consultar gràcies a la conservació i el bon estat del gran nombre de llibres notarials que custodia l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB). La gran tasca de digitalització d’aquest arxiu facilita l’accés a tota aquesta documentació, cosa que cal agrair a la voluntat de la seva preservació i difusió per part del Col·legi de Notaris de Catalunya.

El gran nombre de llibres conservats de diversos notaris fa que el seu buidatge total i exhaustiu sigui una tasca pràcticament impossible. Les qüestions pràctiques i la temporització del treball no permeten fer un buidatge complet de tota la documentació disponible, que és inabastable pel seu gran volum.

Per aquesta raó, es va procedir a fer prospeccions de diversos notaris i es van obtenir resultats molt positius en el cas del notari barceloní Bernat Nadal⁹. Nadal ha estat el notari principal amb qui s’ha treballat i de qui s’ha dut a terme un buidatge minuciós de 63 protocols notarials, que corresponen a documentació datada entre els anys 1387 i 1423. La informació extreta és molt diversa i valuosa, ja que anomena dones pertanyents a la comunitat pescadora i aporta detalls sobre la seva tasca i activitat diària, recurrent en aquesta zona de la ciutat. D’aquest notari, principalment, i com a elements destacats, se n’han pogut extreure dots (31), àpoques (21) i procures (10).

Seguidament es va tenir en compte un segon notari barceloní, Bernat Montserrat. Aquesta informació ja havia estat extreta en l’exhaustiu treball realitzat pel doctor en història Carles Díaz i Martí. Les dades recollides es troben destriades en el moment del buidatge inicial, fet pel doctor Díaz, ja que l’autor se centra només en els dots. La informació que extreu i la cronologia treballada, però, ens ajuden a veure un afer important de la societat i l’economia del moment en perspectiva de gènere. Del buidatge d’aquest treball, se n’han obtingut 38 contractes matrimonials.

En un nombre molt menor, també localitzem dones als pergamins que hi ha digitalitzats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Ens trobem davant de quatre pergamins datats al segle XV que situen aquestes dones al barri de la Ribera i ens aporten dades i informació complementària a la recollida a partir dels altres documents. Aquests pergamins són: un testament (1414); una venda, garantia i àpoca d’un censal mort (1447); una venda a carta de gràcia d’un censal mort (1462)¹⁰, i una cessió de dos censals (1466). Els notaris encarregats de fer aquesta documentació són Antoni Estapera, Gabriel Terrassa, Narcís Gerard Gili i Francesc Pedralbes, tots ells notaris públics de la ciutat de Barcelona.

Una altra font d’informació la trobem a la Biblioteca de Catalunya (BC). Se n’han buidat tots els pergamins digitalitzats buscant-hi referències del barri de la Ribera. Els criteris amb què s’ha treballat han continuat sent els mateixos que amb els registres notarials anteriors, és a dir, s’hi han cercat referències de lloc, data i gènere. La cronologia buidada en aquest cas va des del 1277 fins al 1492. Aquesta documentació s’ha tingut en compte i està plenament inclosa en aquest estudi. La tipologia textual treballada consta, principalment, de testaments (16) i compravendes d’immobles (11). No obstant això, hi ha altres tipologies de documents, en menor nombre, com ara possessions corporals, àpoques i procures.

Així mateix, s’ha pogut treballar amb la documentació totalment inèdita de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Per fer aquest estudi se n’ha buidat el fons de pergamins i s’hi ha trobat un total de 32 pergamins datats entre 1345 i 1583 que mencionen pescadors. Se n’ha fet una selecció per dates d’acord amb les dates dels documents dels notaris citats anteriorment, la qual cosa fa que els documents escollits abracin el període des del 1345 fins al 1486. Posteriorment s’ha fet una segona selecció per classificar només aquells documents en què surten dones localitzades a la ciutat de Barcelona i que hi estan, d’una manera o altra, vinculades. D’aquesta manera, de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà s’ha seleccionat un total de 5 pergamins que compleixen els ítem marcats en espai i temps: una venda (1426); una cessió de drets (1449); una compra d’immoble (1449); una marmessoria (1455) i una rectificació de venda (1459). En aquest cas, la documentació extreta no és un pilar fonamental en aquest estudi, però sí que és interessant pel seu caràcter completament inèdit i per no haver estat utilitzada mai abans en cap altra investigació.

Si bé les quantitats i els anys exposats són aquells en els quals s’ha centrat l’estudi, s’ha de tenir present que, evidentment, no tenim la certesa que només aquests fossin els documents expedits pels notaris estudiats. Sabem que, de moment, són els que es custodien en aquests arxius.

Tampoc no disposem de la garantia que les sèries notarials estiguin completes, per la qual cosa no es poden seguir tendències basant-se en els documents que s’han conservat. Per tant, la interpretació de les dades correspon explícitament als documents físics treballats fins el moment i no tanca la possibilitat que, en un futur, l’estudi es pogués complementar amb noves dades.

Tal com s’observa en la Gràfica 1, el volum de documentació més elevat el trobem datat entre finals del segle XIV i mitjan segle XV. Aquest període és el que conté més documents amb referències a dones i per això s’hi concentra el pes de la recerca. La documentació anterior i posterior, que apareix reflectida a la gràfica, ens serveix per contextualitzar la societat, situar-la en el context econòmic i fer-ne un seguiment.

Treballar la informació ha permès una quantificació de les dades que facilita fer comparatives i anàlisis estadístiques. Aquestes dades permeten una aproximació demogràfica a la població femenina de l’època.

Pel que fa a la informació extreta, al relat s’hi han anat incorporant exemples pràctics de la documentació treballada. D’aquesta manera, s’ha intentat diversificar la informació i s’ha contextualitzat introduint-la en el relat, ja que molts documents segueixen els mateixos patrons i transcriure’ls hauria estat un procés lent i feixuc per a l’elaboració del treball. Només en el cas excepcional que la documentació sigui d’especial interès, o bé destaqui per alguna raó, s’ha optat per transcriure-la.

■ METODOLOGIA

El buidatge s’ha fet mitjançant dos processos principals. En una primera cerca es buscaven referències de pescadors i, seguidament, es comprovava si hi havia dones. Si els dos ítems principals es complien, es procedia al buidatge del document en una base de dades. Les dades introduïdes eren: nom del notari, referència, imatge, data i un petit regest a tall de resum.

Un cop finalitzada la tasca de buidatge, s’ha procedit a treballar la informació d’una manera molt més concreta i molt desglossada extraient-ne el màxim de dades possibles. Aquest cop s’ha elaborat una segona taula que inclou tota la informació de les diferents fonts documentals i que s’amplia amb altres dades. En aquest cas, la informació es divideix en: tipologia de documentació, nom del notari, referència, foli, data, identificació de les persones que hi surten i paper que desenvolupen en el tràmit, estat civil, identificació de familiars¹¹, oficis i procedències.

Aquest desglossament de les dades ens permet treballar la informació d’una manera molt versàtil i fer tant l’anàlisi quantitativa com la qualitativa de manera que s’enriqueixi l’estudi considerablement.

Tal com es presenta en la gràfica següent, les tipologies documentals que ens trobem són molt variades i la majoria s’han extret del notari Bernat Nadal, de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB). L’explicació d’això rau en el fet que una gran part de la documentació en què es basa aquest treball s’extreu d’aquest notari. Les dones hi apareixen en testaments, acords, compravendes d’immobles, dots, àpoques, donacions, censals morts, acords, perdons o promeses en conflictes, instruments de pagament de deute, compravendes d’esclaves, alforries, procures i comandes.

En una mirada ràpida a la Gràfica 2, podem observar que hi destaquen en escreix els dots, amb 71 documents. Cal esmentar de nou que aquest nombre s’eleva per l’aprofitament que es fa del treball del Dr. Díaz, tal com ja s’ha justificat en el punt anterior. Tot i aquest incís, cal fixar-se que els dots, descartant la informació proporcionada pel Dr. Díaz, continuen tenint el nombre més elevat de la sèrie i arriben a representar un total de 32 documents referits.

També és molt important conèixer l’origen o la procedència de les dones que tenen relació amb el barri de la Ribera. Aquesta classificació ens permet fer-nos una idea de la composició del barri. El treball que s’ha realitzar per localitzar les procedències és cercar en el document totes les toponímies fent-hi una discriminació per gènere. En aquest cas, s’han buidat totes les procedències i llocs de naixement només de dones. El nombre total de referències a toponímia no correspon al nombre total de documents, atès que s’ha de valorar que, sovint, en un mateix document poden sortir diverses dones amb orígens territorials diferents. Pot, doncs, haver-hi una certa mobilitat geogràfica o bé que una mateixa dona protagonitzi més d’un tràmit.

En aquest aspecte, un problema detectat és que la majoria de cops coneixem aquesta procedència de manera indirecta. Les dones molt poques vegades declaren quin és el seu lloc de procedència, però sí que indiquen on resideix el seu marit o quin n’és el lloc de procedència. Per tant, s’ha establert com a mètode de treball la identificació del lloc de residència o d’origen de la unitat familiar i, per tant, el lloc de convivència d’aquesta unitat familiar, com a base per determinar la procedència d’aquella dona.

Així, hi ha una part de la documentació en què no es troba especificada la procedència i de la qual no podem extreure cap conclusió. Una de les raons d’aquest fet pot ser un descuit del notari a l’hora de formalitzar el document notarial pertinent o bé que se sobreentengui que, en un matrimoni, l’home i la dona formen part d’un mateix nucli familiar juntament amb els fills en comú i reconeguts. Per tant, es conclou que la dona procedeix de la ciutat declarada perquè s’ha citat la procedència del marit i es presumeix que tots viuen en una mateixa residència.

En altres casos, en menor quantitat, les dones —i, excepcionalment, algun home— no declaren cap procedència. Del que no hi ha dubtes, és de la mobilitat geogràfica que existeix al barri i que afecta tant homes com dones.

Crida l’atenció la varietat de localitzacions que surten en la documentació. La procedència d’aquestes dones, principalment, correspon a la ciutat de Barcelona.

Per treballar la gràfica i poder interpretar les dades, s’han agrupat les poblacions per territoris a partir de la distribució geogràfica actual. Com s’observa en la Gràfica 3, la majoria de les dones, lògicament, provenen de la zona de Barcelona, que és l’espai físic en què es basa la documentació estudiada.

D’aquesta anàlisi, el territori que presenta més notorietat en la procedència d’aquestes dones és la Corona d’Aragó. De fet, la ciutat que més vegades surt anomenada, amb diferència, és Barcelona. Una evidència totalment lògica i uns resultats més que esperables, si es té en compte que és la ciutat en què se centra l’estudi i la de demografia més alta de la Corona d’Aragó. Altres poblacions que també apareixen a la documentació, però amb una presència molt inferior, són: Blanes, Badalona, Castelló d’Empúries, Vallmoll, Cambrils, Vilanova, Sitges, Armentera (Querol), Mallorca, Ciutadella (Menorca), Mataró, Santa Maria de Pineda i València. Així mateix, també s’hi citen territoris de Castella, Navarra —sense especificar-ne la procedència concreta—, Portugal o França.

En algun dels casos, la persona declara viure a Barcelona, però l’origen del seu nom o renom demostra que és procedent d’altres indrets forans de la Corona d’Aragó. Aquest és el cas de noms com Girard de Viana o Agneta Rodrigues.

Això evidencia que, per fer l’estudi, cal ser conscient de la mobilitat geogràfica i la possibilitat de realitzar qualsevol tipus de tracte, acord, compravenda o qualsevol altre tipus de transacció en una ciutat diferent d’aquella en què es residia de manera permanent.

Tot i la gran riquesa de tipologia documental, val a dir que s’hi han trobat molt pocs documents amb localitzacions explícites i precises que indiquin referències urbanístiques dels llocs on habitaven aquests ciutadans i ciutadanes. Tot i així, les que s’han localitzat i tenen relació amb dones corresponen només a l’espai del barri de la Ribera. Part d’aquestes referències són urbanístiques i d’edificis notables que indicaven els límits de les propietats que es compraven i es venien. Així, s’hi han trobat referències al carrer de Na Malla; carrer anomenat "d’anar l’areda"; carrer Belloc; carrer de Cavarrocas o carrer d’en Puig Armenalt, entre altres. Així mateix, s’esmenten edificis notables, com per exemple el convent de Santa Clara, el monestir de Sant Damià, l’Hospital Nou de la ciutat de Barcelona i el monestir de les Dames incluses (beguines).

■ EL PERFIL DEL BARRI DE LA RIBERA. UN BARRI REALMENT POBRE?

Els estudis consultats situen el barri de la Ribera com un dels barris amb nivells més alts de pobresa. En general, es dibuixa com un barri d’immigrants, pescadors i persones amb pocs recursos econòmics¹². Altres autors eixamplen la seva tesi dient que els ordres religiosos s’estableixen a la ciutat en punts límit i «prop dels barris marginals habitats pels més desfavorits, als quals volien atendre»¹³. En aquest cas concret, i referint-nos al barri de la Ribera, l’establiment de l’ordre religiós correspon al convent de Santa Clara. Tot i així, el mateix estudi també es refereix a la ubicació d’altres convents situats en indrets diferents de la ciutat, com el convent de Santa Maria de Jonqueres, al nord, o altres a l’oest de la Rambla.

No es pot negar que un barri com el de la Ribera, i establert a Barcelona, amb les característiques i condicions de què disposava, era un punt d’entrada i sortida de mercaderies, però també de persones, cosa que es veia afavorida per la connexió de la ciutat per via marítima.

La seva situació vora la mar i la condició de port comercial atreia fluxos d’entrada i sortida de persones provinents d’altres punts del territori mediterrani, europeu i fins i tot mundial. No podem posar en dubte l’evidència de la diversificació i de les diferents situacions socioeconòmiques que podia tenir una ciutat com Barcelona, en especial als segles XIV - XV, però per desenvolupar-les caldria realitzar una anàlisi més detallada.

La casuística d’aquesta gent que emigrava o immigrava podia ser molt variada. Malauradament, no en sabem els motius o les motivacions personals i, de ben segur, la cerca de noves oportunitats es trobava a l’ordre del dia. De totes maneres, en termes generals podem establir una doble generalització en aquests interessos: el comerç i la feina.

És possible que, en un inici, el burg tingués un perfil socioeconòmic més aviat baix, però precisament en el moment en què la ciutat es va obrir a la mar, forçosament s’havia de generar una sinergia que provoqués un dinamisme econòmic que va fer que el barri evolucionés. En primer terme, un indicador clar és l’augment de la demografia. Aquest augment, en si mateix, ja és un bon indicador de prosperitat. Així mateix, la demanda generada per aquesta part de la població havia de tenir un efecte crida a diferents oficis, que s’acabarien instal·lant en un espai molt reduït com és el barri de la Ribera i que arribarien a ser més de 117, segons l’estudi ja comentat anteriorment.

Aquesta crida respon a una bonança econòmica d’almenys una part de la població sumada a les necessitats materials que tenia l’activitat comercial marítima. Aquests fluxos econòmics fan que certes famílies concretes siguin molt potents en termes econòmics i patrimonials, factors en què les dones, tal com mostra la documentació anteriorment desglossada, participen plenament. És molt interessant poder analitzar els dots, les compravendes i els testaments per fer-nos una idea real d’aquest potencial econòmic.

A més, hi hem de sumar la importància que tenia a l’època, i en una ciutat com Barcelona, el comerç d’esclaus, que eren provinents d’altres indrets i que apareixen en la documentació de compravenda o, en algun cas, amb la designació de llibert, cosa que indica que anteriorment la persona havia estat esclava i havia pagat la llibertat. Per tant, una part del moviment econòmic es deriva de la compravenda d’esclaus i esclaves, transacció en què participen les dones no només com a agents actius de compra, sinó també com a agents passius.

La vàlua econòmica d’aquest bé per vendre s’establia a partir de l’edat, la salut, la condició física i el sexe¹⁴. Aquest és un fet més que evidència el poder adquisitiu d’algunes de les famílies, pels costos que comporta comprar i mantenir un esclau o esclava.

És totalment lògic que en aquest punt de la ciutat es facin aquestes transaccions, atès que, d’una banda, l’arribada pot ser perfectament per la via marítima, sense oblidar la terrestre, i, de l’altra, es va normalitzar tenir esclaus entre les persones que s’ho podien permetre. Tot plegat té una gran incidència en la Barcelona de l’època medieval, cosa que s’evidencia en la magnitud de la documentació conservada de l’època. Sens dubte, la ciutat de Barcelona era un indret rellevant de tràfic de persones, tant en la importació com en l’exportació¹⁵, així com també en la seva posterior distribució per tota la península.

Per tot plegat, la ciutat de Barcelona, i concretament el barri de la Ribera, és un punt neuràlgic durant l’edat mitjana en el qual cal continuar indagant i aprofundint per entendre les sinergies demogràfiques i socioeconòmiques des d’una nova perspectiva que involucri les dones i els doni visibilitat. En conclusió, aquest estudi pretén ser una porta oberta a posar en relleu la figura de les dones en aquest context.

■ CONCLUSIONS

L’organització comunitària dels pescadors i les seves famílies reflectia la complexitat d’aquesta activitat. Els homes, amb llargues i perilloses jornades a la mar, i les dones, amb múltiples responsabilitats a terra, establien una divisió de tasques marcada per les necessitats laborals. Això conferia a les dones un paper fonamental en el sosteniment econòmic i social de les famílies, a més de gestionar i conservar les captures, vendre als mercats locals i confeccionar o reparar veles i xarxes. Aquesta interacció constant entre el mar i la terra, simbolitzada per espais com la platja, generava una xarxa social cohesionada que feia de la comunitat pesquera una part essencial del barri de la Ribera.

La importància d’aquest col·lectiu també es manifestava en la configuració d’una identitat marítima pròpia per a Barcelona. La seva proximitat a la Mediterrània no només afavoria els intercanvis comercials, sinó que també impulsava una diversitat cultural notable. Això queda demostrat en els documents que recullen la presència de persones de diferents orígens i tradicions, fet que reforça la imatge d’una Barcelona medieval plural i dinàmica. Les comunitats pesqueres van contribuir al creixement econòmic i demogràfic de la ciutat i van jugar un paper clau en la consolidació d’una cultura marítima mediterrània que perdura durant segles. L’estudi d’aquest col·lectiu permet obtenir una perspectiva multidimensional sobre la vida al barri de la Ribera en l’època baixmedieval i destacar especialment el paper de les dones en la sostenibilitat de la comunitat i en la construcció d’aquesta identitat.

L’anàlisi de la societat pesquera del barri de la Ribera posa de manifest dinàmiques específiques que configuren aquest col·lectiu com un element singular dins el panorama econòmic i social de l’època. Aquesta singularitat es devia a l’aïllament estructural i funcional dels pescadors i les seves famílies, malgrat les relacions de cooperació i dependència amb altres oficis marítims. Tot i aquest aïllament aparent, la comunitat pesquera estava integrada en un sistema econòmic més ampli i era un actor fonamental per a l’economia urbana i les xarxes comercials mediterrànies.

Diversos factors expliquen aquestes característiques. En primer lloc, les condicions laborals i socials dels pescadors els situaven en un cert aïllament respecte a altres sectors de la societat urbana. La seva estreta vinculació amb l’espai marítim, regulat per normatives específiques, fomentava una identitat col·lectiva basada en relacions horitzontals de col·laboració i interdependència, essencials per afrontar les exigències del seu ofici. En segon lloc, tot i aquest aïllament, la comunitat interactuava amb altres professions marítimes, com mariners, patrons de nau, barquers, mestres d’aixa i calafats. Aquestes relacions, si bé es mantenien dins l’àmbit marítim, mostraven un sistema laboral interconnectat en què el col·lectiu pesquer depenia d’altres oficis per garantir la continuïtat i l’eficiència de les seves activitats.

Encara que hi havia barreres socials que limitaven el contacte amb altres sectors urbans, el barri de la Ribera era un espai de gran diversitat i activitat econòmica. La documentació històrica demostra que la pesca estava integrada en una xarxa d’intercanvis amb altres oficis no estrictament marítims, com mercaders, fusters, boters o cotoners, fonamentals per al manteniment de la comunitat pesquera. Això posa de manifest que, tot i la seva especificitat, la pesca formava part d’un engranatge econòmic més complex.

Aquest context convertia el barri en un centre de producció, comerç i intercanvi cultural. La documentació evidencia com el peix capturat i manufacturat per la comunitat pesquera no només cobria les necessitats alimentàries locals, sinó que també era comercialitzat en xarxes més extenses. Aquest procés exigia la col·laboració de diversos oficis per a la logística, la distribució i la provisió de materials per a la pesca i la construcció d’embarcacions, fet que demostra que la pesca no era una activitat aïllada, sinó un component essencial de l’economia urbana.

L’aïllament de la comunitat pesquera no implicava una desconnexió total del teixit urbà, sinó una dinàmica dual: les famílies mantenien una identitat pròpia, però la seva activitat era vital per a la ciutat. Aquesta combinació d’autonomia i integració ens ajuda a comprendre millor la complexitat de l’estructura econòmica i social de la Barcelona baixmedieval.

L’estudi d’aquest col·lectiu amb perspectiva de gènere revela que, malgrat l’aparent aïllament de la pesca, aquest sector era fonamental per a la cohesió i sostenibilitat d’un sistema econòmic diversificat. Així, aquesta anàlisi subratlla la importància d’una visió inclusiva que reconegui la contribució de tots els actors en les estructures socials i econòmiques d’una època concreta.

El treball elaborat també posa en evidència el paper fonamental de la mobilitat en la societat medieval, un fenomen integrat en els patrons socials de l’època. La migració, documentada en protocols notarials, es manifestava com un mecanisme d’adaptació i resposta a les necessitats canviants. Aquesta mobilitat afectava tant homes com dones de diferents grups socials i transcendia l’àmbit local per connectar diverses regions de la península Ibèrica i de la Mediterrània. Els desplaçaments estaven motivats per tres factors principals: unions matrimonials, intercanvis comercials i oportunitats laborals. Aquests moviments no només influïen en la distribució de la població, sinó que també configuraven l’economia i la societat de les comunitats receptores.

L’anàlisi d’aquesta recerca destaca la importància de continuar aprofundint en l’estudi de les dones a l’edat mitjana des d’una perspectiva de gènere contextualitzada. Això implica revisar les fonts primàries i reconèixer la diversitat de les experiències femenines per evitar simplificacions que no reflecteixen la complexitat del seu paper en la societat medieval. Aquesta aproximació contribueix a una comprensió més precisa de la història i reivindica el paper essencial de les dones en la configuració de les dinàmiques socials i econòmiques del passat.

L’anàlisi realitzada en aquesta investigació posa de manifest la necessitat d’abandonar enfocaments simplificadors en l’estudi del paper de les dones durant l’edat mitjana. Lluny de ser meres figures secundàries, aquestes dones desenvolupaven un paper molt actiu i essencial en múltiples àmbits, i això reflecteix una autonomia més gran del que sovint s’ha suposat. Cal incidir en la diversitat de les tasques d’aquestes dones per mostrar com el seu paper variava segons el context, l’activitat econòmica i les necessitats familiars. Així, en les comunitats pesqueres, per exemple, les dones assumien responsabilitats fonamentals durant l’absència dels homes i asseguraven el funcionament de les llars, però també contribuïen a altres àmbits, com ara l’economia.

Aquestes conclusions ens reafirmen en la importància de continuar aprofundint en la història de les dones, també medievals; un enfocament que analitzi de manera detallada les fonts primàries evitant simplificacions contribuirà a una comprensió més precisa de les seves vides i del seu impacte real en la societat.

■ AGRAÏMENTS

A l’Imma Abad, per facilitar-me amb els seus coneixements per al tractament de les dades. A la incondicional ajuda de la Dra. Coral Cuadrada i Majó, i a l’historiador i professor Ramon Sarobe Huesca, que han estat els meus principals pilars en l’últim any per a la concreció, elaboració i redacció d’aquest projecte.

■ FINANÇAMENT

Aquest article forma part dels projectes de recerca següents: «Globalización económica y nuevos espacios internacionales: mercados europeos y redes comerciales bajomedievales en el Mediterráneo Occidental» (PID2019-104157GB-I00 / AEI/10.13039/501100011033) i «M&N. Merchants and Networks. Datificación y transcripción automática del comercio mediterráneo (Compañía Torralba, siglo XV)» (PID2023-150176NB-I00). S’ha realitzat en el marc del Grup de Recerca Consolidat en Arqueologia Medieval i Postmedieval (GRAMPMed) (Generalitat de Catalunya 2021SGR 236) i de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (IAUB).

■ ARXIUS

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Barcelona

Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà – Vilassar de Mar

Biblioteca de Catalunya – Barcelona

■ BIBLIOGRAFIA

Banks, Philip. «El creixement físic de Barcelona, segles X – XIII». Barcelona, Quaderns d’història, núm. 8, (2023): 11-33 [en línia].

Espitia Molina, María Piedad. «Pobreza y caridad en el Barrio de la Ribera siglos XIV – XV». Ex novo: revista d’història i humanitats, núm. 3, (2006): 61 - 75.

Hernando i Delgado, Josep. Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat (s. XIV). Barcelona, Consell Superior d’Investigacions científiques. Institució Milà i Fontanals, Departament d’Estudis Medievals, 2003.

Martí Arís, Carlos, Santiago Padrés i Santiago Vela. «Degradación y monumento. El barrio de la Ribera en Barcelona». 2C: construcción de la ciudad, núm. 3. https://upcommons.upc.edu/handle/2099/5001, (1975): 16 – 31.

Riu, Manuel. «El barri barceloní de Santa Maria del Mar l’any 1363». Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26, (2005): 563-585.

Tintó i Sala, Margarida. «Ordinacions dels barquers de la ciutat de Barcelona durant el segle XV». Medievalia, núm. 10, (1992): 413 – 424.

■ WEBGRAFIA

Banks, Philip. «La Barcelona del segle XIII: evolució urbanística i paisatge urbà» (conferència), Museu d’Història de Barcelona, 30 de gener del 2023. https://www.youtube.com/watch?v=D77xNX7ivlU. Consulta: 25/06/2024

■ NOTES

1. Carlos Martí Arís, Santiago Padrés i Santiago Vela. «Degradación y monumento. El barrio de la Ribera en Barcelona». 2C: construcción de la ciudad, núm. 3. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, (1975): 16 – 31.

2. Philip Banks. «La Barcelona del segle XIII: evolució urbanística i paisatge urbà» (conferència), Museu d’Història de Barcelona, 30 de gener del 2023.

3. Manuel Riu. «El barri barceloní de Santa Maria del Mar l’any 1363». Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26, (2005): 563-585.

4. Philip Banks. «La Barcelona del segle XIII: evolució urbanística i paisatge urbà» (conferència), Museu d’Història de Barcelona, 30 de gener del 2023.

5. Actualment, Portal de l’Àngel.

6. Margarida Tintó i Sala. «Ordinacions dels barquers de la ciutat de Barcelona durant el segle XV». Medievalia, núm. 10, (1992): 413 – 424.

7. Carlos Martí Arís, Santiago Padrés i Santiago Vela. «Degradación y monumento. El barrio de la Ribera en Barcelona». 2C: construcción de la ciudad, núm. 3. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, (1975): 16 – 31.

8. Carlos Martí Arís, Santiago Padrés i Santiago Vela . «Degradación y monumento. El barrio de la Ribera en Barcelona». Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1975.

9. Bernat Nadal, buidat del protocol 58/1 al 58/64.

10. En aquest cas, la imatge no es troba disponible, però sí la descripció realitzada.

11. Marit, pare, mare, fill, filla... Totes les relacions familiars possibles que s’han pogut desengranar a través de la documentació treballada.

12. María Piedad Espitia Molina. «Pobreza y caridad en el Barrio de la Ribera siglos XIV – XV». Ex novo: revista d’història i humanitats, núm. 3, (2006): 61 – 75.

13. Philip Banks. «El creixement físic de Barcelona, segles X – XIII». Barcelona, Quaderns d’història, núm.8. (2003): 11-33 [en línia].

14. Una esclava embarassada o en edat fèrtil era altament cotitzada per la possibilitat de poder procrear.

15. Josep Hernando i Delgado. Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat (S. XIV). Barcelona: Consell Superior d’Investigacions científiques. Institució Milà i Fontanals, Departament d’Estudis Medievals, 2003.