Àlbum de fotos, revista Drassana

Tres álbums de fotografies de les Drassanes Burell (Barcelona)

© MMB

Els àlbums de fotografies són uns objectes singulars. Estan farcits dels records d’un conjunt de fotografies que s’han distribuït amb cura a través de les seves pàgines: imatges que es classifiquen amb una intenció, distribuïdes per ordre cronològic o temàtic, on es succeeixen episodis d’un viatge, d’una celebració, d’un projecte o d’altres episodis que es vol recordar.

L’any 2018 el senyor Francesc Cabana Vancells va donar a l’MMB tres àlbums de fotografies i una col·lecció de fotografies d’embarcacions i maquinària construïdes en les Drassanes Burell. L’adquisició té gran valor doncs documenta una manera de treballar i n’és exemple de la iniciativa empresarial en la construcció naval a Catalunya. Aquests àlbums són un mostrari de diversos projectes de l’empresa, possiblement una carta de presentació per a futurs clients, o una memòria de la seva trajectòria.

Les Drassanes Burell de Barcelona, de Josep Burell Magro (després Burell i Cia.) van ser fundades el 1895 amb un petit taller dedicat a la construcció d’embarcacions de fusta. Les Drassanes Burell es van especialitzar en petites embarcacions de qualitat, però en realitat la seva producció va ser molt variada: llanxes, falues, remolcadors, petits mercants, càbries, dragues, pesquers, iots, etc., així com tot tipus de maquinària: calderes marines de 1.000 cavalls, màquines de 250 cavalls, argues, etc. El 1917 va tancar el taller de Barcelona i va obrir un de nou a Blanes.

Els àlbums han encapsulat un temps i una manera de fer. Entre les pàgines, també existeixen restes del propi entorn: durant anys la sorra de la platja dispersa entre les engroguides còpies a l’albúmina, els blaus dels cianotips, les còpies de gelatina i plata, les cobertes i fulls interiors ha conviscut arran de mar amb les diferents embarcacions de la drassana. Avui, gràcies a aquesta generosa donació, l’MMB posa al servei dels investigadors uns documents que mostren els espais interiors i exteriors de la fàbrica, els retrats dels treballadors, les avarades, els processos de construcció, la maquinària i algunes de les embarcacions construïdes en la drassana.

Àlbum 1- Foto 17

La fotografia és memòria: té un valor documental que no trobem en altres fonts. El suport de l’original, la informació de la imatge i l’autoria aporten unes dades per xifrar. La majoria d’imatges que conformen aquests tres àlbums són d’autor desconegut a excepció de les que tenen referenciat el nom del realitzador. En aquesta fotografia, segurament el fotoperiodista Alexandre Merletti té una doble intenció. Retrata l’operació d’avarada d’un vaixell construït a Burell i, per altra banda, la seva ombra dona testimoni de l’autoria del document gràfic, de manera intencionada. La silueta del fotògraf i de la càmera amb el trípode plantat sobre la sorra de la platja ocupen un lloc que no és precisament discret i que reivindica el seu ofici, trencant alguns esquemes de composició més clàssica de l’època. Altres autors han signat algunes fotografies dels àlbums i són una font que aporta dades d’interès en l’estudi del fons. Entre ells, les fotografies de José de Olalde, actiu a Barcelona com a mínim entre 1908 i 1917, ens acoten una part cronològica dels àlbums. Josep Pons Girbau, amb laboratori a Blanes, documenta algunes de les imatges de l’època en que Drassanes Burell es va instal·lar en aquesta vila.

Àlbum 1- Foto 4

Les drassanes han ocupat els espais naturals arran de mar fins ben entrat el segle XX. On abans hi havia platges, avui les grans infraestructures portuàries i passejos marítims han esborrat del mapa tot el seu rastre. En la franja litoral coneguda com “Can Tunis” (o platja de “Casa Antúnez”) sota la muntanya de Montjuïc, actualment hi circulen diàriament milers de vehicles per la Ronda del Litoral de Barcelona, al costat de molls i dàrsenes. Antigament eren espais on hi convivien pescadors, banyistes i també els treballadors de la indústria, com els de les drassanes Burell. El lloc era idoni per la proximitat del ferrocarril i la bocana del port, a resguard dels temporals de Llevant. Sobre la platja, dics i escars, i grades per les grans construccions. En aquesta imatge, l’avarada d’un nou vaixell construït en les drassanes Burell aplega un gran nombre de persones.

Àlbum 2 – Foto 42

Burell va fabricar petits i mitjans vaixells (fins a 1.000 tones) en acer, ferro i fusta així com també un gran nombre d’accessoris: màquines motrius i auxiliars, calderes, cabrestants, bombes, vàlvules, velam, etc. La complexitat de la construcció i reparació naval requeria d’unes instal·lacions competitives, amb eines modernes, de les quals, la seva força motriu i energia elèctrica es generava mitjançant gas i màquina de vapor. El combustible s’obtenia en el mateix local amb els residus de les fustes de la construcció. Entre la maquinaria, torns de totes les potències, màquines radials de perforar, raspallar, roscar, serrar, tallar i polir, cilindres per corbar, serres especials per a treballar amb grans peces, grues, així com nombroses petites eines. La drassana també tenia un arxiu de plànols i models, sales de dibuix i traçat, seccions d’ebenisteria i magatzem de ferreteria, lones i cabulleria.

Memòria dels Astilleros Burell, febrer 1912. https://www.google.com/search?q=casa+antunez+planol+burell&tbm=isch&ved=2ahUKEwiNzInru830AhVQ0oUKHU1TB0cQ2-cCegQIABAA&oq=casa+antunez+planol+burell&gs_lcp=CgNpbWcQA1DtDljeGGCzN2gAcAB4AIABZYgBpgKSAQMyLjGYAQCgAQGqAQtnd3Mtd2l6LWltZ8ABAQ&sclient=img&ei=2BytYY2ADtCklwTNpp24BA&bih=933&biw=1920&rlz=1C1GCEU_esES819ES819#imgrc=JqURV2YnmTbJ4M

Àlbum 1 – Foto 27

La profunda transformació en la construcció naval va afectar també els oficis vinculats al sector. L’ofici de mestre d’aixa va anar desapareixent a causa de la industrialització, extingint-se poc a poc una manera artesanal de construir els vaixells de vela, amb l’ús de la fusta com a matèria prima. Les petites drassanes escampades per les platges del litoral van ser substituïdes per mitjanes i grans infraestructures en platges i ports, i comptaven amb un major nombre de treballadors de la construcció naval que van haver d’adaptar-se a la modernitat. Conceptes com el cronòmetre en la jornada laboral o el treball amb maquinària van incorporar-se a la seva feina, un funcionament més d’acord a l’empresa moderna que no pas a la industria tradicional.

Àlbum 2 -Foto 57

En aquesta fotografia s’ha capturat una instantània del trasllat d’un iot de vela al port de Barcelona. L’expectació està assegurada. Autoritats i curiosos observen amb atenció la maniobra de l’avarada on hi intervenen diferents agents: un grup d’operaris està situat sobre l’embarcació afermant les bragues i, sobre el moll, uns altres treballadors subjecten uns caps, mentre la grua manté l’estabilitat i la posició del veler desarborat. Al fons, els recentment construïts Magatzems Generals del Dipòsit, projectats per Maurici Garrán l’any 1881, i que es van acabar de construir el 1900. Un edifici emblemàtic per a la ciutat i pel port que milloraria el servei de càrrega i descàrrega dels vaixells mercants que hi feien estada.

Àlbum 1 – Foto 29

Durant la segona meitat del segle XIX, una gran part del tràfec mundial es realitzava en vaixells amb propulsió a vela, mentre la incorporació del vapor anava agafant empenta, sobre tot a partir de 1870. Amb l’entrada del nou segle, arriba un canvi sense precedents amb la incorporació, de manera generalitzada, del motor en la navegació. Aquesta fotografia la podríem etiquetar com “Modernitat versus navegació tradicional”. En primer terme, una embarcació auxiliar, dotada de propulsió a vapor, contrasta amb la vella flota de velers fondejada en la dàrsena del Comerç del port de Barcelona, situada al fons de la imatge. Una estampa del port que anirà canviant a mesura que avanci el segle XX, on els màstils de fusta dels vaixells aniran sent substituïts per les xemeneies de ferro de vaixells amb una capacitat més gran de càrrega.

Àlbum 2 – Foto 24

L’any 1897 s’adjudicava a Burell i Cia. la construcció del bot de salvament Miguel de Bohera, en honor a aquest il·lustre fill de Sant Feliu de Guíxols i capità general de les galeres de les Espanyes que participà en la batalla de Ravenna (1512) contra els francesos. Feia anys que la vila de Sant Feliu reivindicava tenir mitjans propis per a socórrer vaixells i persones en perill de naufragar davant les seves costes, especialment quan el Llevant era molt dur. El bot es va beneir el 1898 i Burell va lliurar l’encàrrec a la vila, amb carro d’avarada inclòs. La Caseta de Salvament, que des de llavors és l’aixopluc on es guarda aquesta embarcació i avui és un espai convertit en museu, es situava en una zona elevada de 13 metres sobre el mar, entre els ports de l'Abric i de Calasanç, raó per la qual era necessari disposar del carro amb el que es baixava i pujava el bot des de la platja. El bot complia els requisits necessaris per les operacions de salvament: insubmergible i autoredreçable en cas de cops de mar. Té una eslora de 10,10 metres, dissenyat per navegar a rem (amb cinc rems per banda) i també a vela.

Àlbum 3 - Foto 4

El 23 de juny de 1920 els veïns de la vila de Blanes baixaven a la platja per a assistir a l’avarada d’un nou vaixell: el Sabanell, un schooner-Ketch de 300 tones amb motor Burell de 100 HP, relliscava plàcidament fins a l’aigua. Tenia una eslora de 34,80 m., 7,40 m. de mànega i 4 m. de puntal. Era un càlid dia d’estiu, les ombrel·les i barrets protegien del sol als espectadors i a les espectadores que observaven la goleta recentment batejada, lluint un aspecte festiu, empavesada amb gallardets i banderes de senyals. La revista Catalunya Marítima es fa ressò d’aquest esdeveniment, anunciant la primícia sobre la construcció d’aquest tipus de veler, nou a l’Estat espanyol, amb unes condicions immillorables per a navegar amb vents i mar de proa. Per aquelles dates, l’etapa final de Burell, s’estava construint una goleta de les mateixes característiques del Sabanell, i quatre embarcacions de pesca de 30 metres d’eslora destinades a la “Pesquera Malagueña”, entre d’altres.

Catalunya marítima: Any 2, Núm. 17 (30 jul. 1920). https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=544&anyo=1920